Nord-est Llibertari: Giovanni Barberis

dijous, 11 de març del 2021

Giovanni Barberis

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'11 de març de 1896 neix a Cossila San Giovanni (Biela, Piemont) l'anarquista Giovanni Barberis

En 1921 passà clandestinament la frontera francesa i cap al 1931, passant la frontera del Pirineu Oriental, s'establí a Barcelona sota el nom de José Gómez, on treballà de camioner

Enrolat en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», l'1 de setembre de 1936 va ser greument ferit a Almudébar (Plana de Uesca) quan el seu camió s'incendià després de rebre una granada. Va morir l'endemà en l'Hospital de Lleida

Giovanni Barberis: L'11 de març de 1896 neix a Cossila San Giovanni (Biela, Piemont) l'anarquista Giovanni Barberis, també conegut com José Gómez. El seu pare es deia Felice Barberis i laseva mare, Domenica Tondella.

Mecànic de professió, s'establí a Torí (Piemont).

En 1919 va ser ferit per un escamot feixista a Torí i fou portat a un hospital del qual fugí per por a ser assassinat.

En 1921 passà clandestinament la frontera francesa i cap al 1931, passant la frontera del Pirineu Oriental, s'establí a Barcelona sota el nom de José Gómez, on treballà de camioner. Quant l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, transformà el seu camió en un tiznao (automòbil blindat) i marxà cap al front, a Bizién (Plana de Uesca, Osca, Aragó), on s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso».

Durant l'ofensiva sobre Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó), l'1 de setembre de 1936 va ser greument ferit a Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó) quan el seu camió s'incendià després de rebre una granada. Giovanni Barberis va morir l'endemà, 2 de setembre de 1936, en l'Hospital de Lleida (Segrià, Terres de Ponent). Tres companys seus que anaven al camió, Guido Bruna, Giuseppe Gabbani i Amedeo Gianotti, que finalment morirà a causa de les ferides, també resultaren greument cremats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...