Nord-est Llibertari: Guillem Torrens Sastre

dijous, 11 de març del 2021

Guillem Torrens Sastre

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

L'11 de març de 1918 neix a Palma (Mallorca) l'anarcosindicalista Guillem Torrens Sastre

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Enrolat, per poder sortir dels camps de concentració, en una Companyia de Treballadors Estrangers de l'Exèrcit francès duran la primavera de 1940 va caure presoner dels alemanys i va ser enviat a l'Stalag XVII-A. Després, el 4 d'abril de 1941 com "apàtrida" va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen, on patí aquest internament fins l'alliberament per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945

Quan va morir, va ser inhumat a Castelló d'Empúries i a Palma hi ha una pedra «Stolperstein» en el seu record

Guillem Torrens Sastre: L'11 de març de 1918 neix a Palma (Mallorca, Illes Balears) l'anarcosindicalista Guillem Torrens Sastre. El seu pare es deia Guillem Torrens Tomàs, paleta, i la seva mare, Joana Aina Sastre Bonet.

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), després de passar per Girona (Gironès) i per Figueres (la Garriga, Alt Empordà) en el decurs de la Retirada republicana, a primers de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Enrolat, per poder sortir dels camps de concentració, en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) de l'Exèrcit francès duran la primavera de 1940 va caure presoner dels alemanys i va ser enviat a l'Stalag XVII-A. Després, el 4 d'abril de 1941 com "apàtrida" va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria).

El maig de 1945, amb l'alliberament del camp per part de soldats nord-americans, va ser repatriat a París (Illa de França).

Fou membre de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP).

Visqué a Rosny-sous-Bois (Illa de França). Sa companya fou Marie Marguerite Rougerie. Guillem Torrens Sastre va morir el 31 de juliol de 1987 a l'Hospital Manhès de Fleury-Mérogis (Seine-Saint-Denis, Illa de França) --algunes fonts citen erròniament Rosny-sous-Bois--.

Quan va morir, va ser inhumat a Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

El 16 desembre de 2018 l'artista Gunter Demnig va col·locar a la plaça de la Pescateria de Palma una pedra «Stolperstein» en el seu record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...