Juan Papiol Súria

Juan Papiol Súria

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 de març de 1994 mor a Miguel Hidalgo (Mèxic, Mèxic) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Papiol Súria (el segon a vegades citat com Siuria). Havia nascut cap el 1903 a Bilbo 

Durant la guerra participà en conferències mítings de les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI, com les que va fer el setembre de 1936: Caldes d'Estrac (Baix Maresme), Agullana (Massís de les Salines, Alt Empordà), Premià de Dalt (Baix Maresme), Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà), Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà), Sant Quinze del Vallès (Vallès Occidental) i Xerta (Baix Ebre), l'octubre de 1936: Badalona (Barcelonès Nord), Caldes de Malavella (la Selva), Caldes d'Estrac, Gavà (Baix Llobregat), la Granadella (les Olives), Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Nord), Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), Puig-reig (Berguedà), Roses, Rubí (Vallès Occidental), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i el novembre de 1936; la Barceloneta (Barcelona), Esparraguera (Baix Llobrgat), Gavà, Granollers (Vallès Oriental), Poblet (Conca de Barberà) i Sants (Barcelona). També el novembre de 1936 va fer a Sallent (Bages) una conferència. El desembre de 1936 parlà en diversos mítings: Canet de Mar (Alt Marsme), Llagostera (Gironès), Portbou, Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) i a Masnou (Baix Maresme) En 1937 participà en mítings i conferències a diverses poblacions: Arenys de Munt (Alt Maresme), Barcelona, la Barceloneta, Bonanova (Barcelona), Caldes d'Estrac, Cornellà de Llobregat (Baix Llobrgat), les Corts (Barcelona), Mollet de Vallès, Poblenou (Barcelona), Ribes de Freser (Ripollès), Ripoll (Ripollès), Roda de Ter (Osona), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Tona (Plana de Vic, Osona), el Vendrell (Baix Penedès), Vic (Plana de Vic, Osona) i Vilassar de Mar (Baix Maresme) 

Destacat militant i orador de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental  

Juan Papiol Súria: El 9 de març de 1994 mor a Miguel Hidalgo (Mèxic, Mèxic) l'anarquista i anarcosindicalista Juan Papiol Súria --el segon a vegades citat com Siuria--. Havia nascut cap el 1903 a Bilbo (Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).  

Barber de professió, fou secretari del Sindicat Únic de Barbers del Ram de Sanitat de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

En 1928 vivia a Vilanova i la Geltrú (Garraf).  

En 1935 col·laborà en Solidaridad Obrera.  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària presidí la Col·lectivitat de Barbers de Barcelona fins la seva incorporació al front.  

En 1937 formava part del Grup «Eliseo Reclus» de Barcelona, adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Durant el conflicte bèl·lic participà, amb altres oradors, en mítings i conferències organitzats per les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI, com les que va fer el setembre de 1936: Caldes d'Estrac (Baix Maresme), Agullana (Massís de les Salines, Alt Empordà), Premià de Dalt (Baix Maresme), Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà), Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà), Sant Quinze del Vallès (Vallès Occidental) i Xerta (Baix Ebre), l'octubre de 1936: Badalona (Barcelonès Nord), Caldes de Malavella (la Selva), Caldes d'Estrac, Gavà (Baix Llobregat), la Granadella (les Olives), Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Nord), Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà), Puig-reig (Berguedà), Roses, Rubí (Vallès Occidental), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i el novembre de 1936; la Barceloneta (Barcelona), Esparraguera (Baix Llobrgat), Gavà, Granollers (Vallès Oriental), Poblet (Conca de Barberà) i Sants (Barcelona).  

També el novembre de 1936 va fer a Sallent (Bages) la conferència «La CNT ante los momentos actuales» i per la ràdio confederal «El niño y la cultura libertaria».  

El desembre de 1936 parlà en diversos mítings: Canet de Mar (Alt Marsme), Llagostera (Gironès), Portbou, Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) i va fer la conferència radiofònica «Arte revolucionario» i a Masnou (Baix Maresme) «Lo que son y representan las JJLL».  

En 1937 participà en mítings i conferències a diverses poblacions: Arenys de Munt (Alt Maresme), Barcelona, la Barceloneta, Bonanova (Barcelona), Caldes d'Estrac, Cornellà de Llobregat (Baix Llobrgat), les Corts (Barcelona), Mollet de Vallès, Poblenou (Barcelona), Ribes de Freser (Ripollès), Ripoll (Ripollès), Roda de Ter (Osona), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Tona (Plana de Vic, Osona), el Vendrell (Baix Penedès), Vic (Plana de Vic, Osona) i Vilassar de Mar (Baix Maresme).  

Entre abril i maig de 1938 participà, en nom de la CNT, en actes del Front d'Esquerres/Front Popular, com ara el fet a Vilafranca del Penedès, i en actes en pro dels hospitals confederals de Barcelona.  

El març de 1937 representà els barbers barcelonins en el Congrés de Sanitat de la CNT-AIT celebrat a València (l'Horta de València, País Valencià).  

En 1937 era secretari general del cenetista Sindicat de la Indústria de Sanitat i d'Assistència Social i Higiene.  

A partir d'agost de 1938 fou comissari de la 130 Brigada Mixta de la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

El novembre de 1938 es va reportar que havia tomat un avió amb un fusell metrallador.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Més endavant s'exilià a Mèxic. La seva companya fou Maria Montoliu Castells. 

En 1942 va ser nomenat vocal del Primer Comitè de la Delegació de CNT, encapçalada per Progreso Alfarache Arrabal.  

En 1947 milità en el Moviment Llibertari Espanyo-CNT (CNT-MLE) i s'integrà en la Subdelegació de CNT.  

En l'exili col·laborà en diferents publicacions llibertàries, com ara Cultura Proletaria, Solidaridad Obrera i Tierra y Libertad.