Notícia orgànica de Victor Nan apareguda en el periòdic parisenc Le Libertaire del 14 d'agost de 1931
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 9 de març de 1903 neix a Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona) l'anarquista i anarcosindicalista Victor Marie Nan
Destacat militant llibertari, durant l'estiu i la tardor de 1936 va anar i tornar en diferents ocasions de Tolosa de Llenguadoc a la Barcelona revolucionària, passant per la frontera del Pirineu Oriental
Victor Marie Nan: El 9 de març de 1903 neix a Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Victor Marie Nan. El seu pare es deia Joseph Nan, baster, i la seva mare, Marie Gabrielle Rougé, modista.
Es guanyava la vida com a obrer metal·lúrgic.
El 26 de març de 1921 es casà a Tolosa de Llenguadoc amb Germaine Charles.
En 1926 era secretari del grup anarquista tolosà «Bien-Être et Liberté» (Chartris, Galy, Membrado, Mirande, Teulé, Tricheux i altres) i el 14 de novembre assistí al Congrés de la Unió Anarquista Comunista (UAC) que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc.
En 1929 s'encarregà del tresoreria del Sindicat de la Construcció i d'Obres Públiques de la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR) de la regió tolosana que havia estat fundat tres anys abans per Michel Llaty.
En aquesta època treballava en l'empresa de marbre «Delonga».
En el Congrés de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR), celebrat entre el 17 i el 18 d'octubre de 1931 a Tolosa de Llenguadoc, defensà la militància sindical en la CGTSR.
En una carta del 20 de novembre de 1931, publicada en Le Libertaire del 27 de novembre, es declarà objector de consciència al servei militar obligatori i notificà que havia reenviat la seva documentació militar al Ministeri de la Guerra.
En aquesta època vivia al número 32 del carrer Cany de Tolosa de Llenguadoc.
En 1932 fou el secretari de correspondència del Grup Anarcocomunista de Tolosa, que es reunia tots els dissabtes al domicili d'Alphonse Tricheaux, al número 6 del carrer Hirondelle.
Entre l'11 i el 13 de novembre de 1932 fou delegat al IV Congrés de la CGTSR celebrat a Tolosa de Llenguadoc.
En les eleccions legislatives de 1932 figurà amb Louis Boué i Alphonse Tricheux en la llista abstencionista.
L'estiu de 1935 era responsable local de la «Gilde des Amis du Livre» de Tolosa de Llenguadoc i les reunions se'n feien a casa seva. Aquesta associació va ser creada a Barcelona amb la finalitat de difondre dels llibres llibertaris.
En 1936 s'adherí a la Federació Anarquista Francesa (FAF) acabada de crear.
Com a secretari del Syndicat Unique du Bâtiment (SUB, Sindicat Únic de la Construcció), fou delegat en el Comitè de Vaga que el 18 de juny de 1936 organitzà una manifestació unitària a Tolosa de Llenguadoc.
En aquesta època vivia al número 13 del carrer Dufaur de Pibrac (Alta Garona, Occitània).
Durant l'estiu i la tardor de 1936 va anar i tornar en diferents ocasions de Tolosa de Llenguadoc a la Barcelona revolucionària, passant per la frontera del Pirineu Oriental.
En 1937 treballava en l'empresa «Fougerolles», encarregada de la restauració del Pont-Neuf.
Durant la vaga d'octubre de 1937, que animà amb el delegat de la CGTSR Bonnet, guanyà un augment de salari i altres reivindicacions, però no va poder aconseguir la prohibició per part de l'empresa de no acomiadar els obres sindicats.
En 1940, denunciat com «comunista», va ser detingut i tancat unes setmanes.
El juny de 1942 va ser detingut en possessió de documentació i de tampons falsos. Internat al camp de concentració de Récébédou de Tolosa de Llenguadoc amb els exiliats de nacionalitat espanyola, va ser jutjat i condemnat a un any de presó i a 1.000 francs de multa.
En 1943 sembla que va ser internat al camp de concentració de Noé (Mausac, Alta Garona, Occitània).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, participà en el Congrés del 2 de desembre de 1945, on representà Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i el grup anarquista de Narbona (Erau, Occitània).
Militant del Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball Francesa (CNTF), representà aquest sindicat en un gran míting celebrat a la Salle des Jacobins de Tolosa de Llenguadoc i en 1949 participa en una gira propagandística que va fer parada a Sent Lari e Sola (Nauts Pirenèus, Gascunya, Occitània).
En 1950, amb Allios, representà la CNTF en el Buró Local del Moviment Independent dels Albergs de Joventut (MIAJ).
Parlà, en representació de la CNTF, en el míting del «Primer de Maig» de 1950 de Sant-Etiève (Loira, Forez, Arpitània).
Victor Marie Nan va morir el 10 de novembre de 1989 a Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada