Juan José Sanz Villacampa

Necrològica de Juan José Sanz Villacampa apareguda en el periòdic tlosà Cenit del 3 de gener de 1984

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 de març de 1912 neix a Angüés (Plana de Uesca) l'anarquista i anarcosindicalista Juan José Sanz Villacampa 

En 1937 fou membre del Consell Municipal d'Angüés per la CNT-AIT 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Juan José Sanz Villacampa: El 8 de març de 1912 neix a Angüés (Plana de Uesca, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Juan José Sanz Villacampa. De família confederal, el seu pare es deia Antonio Sanz i la seva mare, Maria Villacampa Bispe.  

Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), també milità en els grups anarquistes d'Angüés «Eliseo Reclus» i «Bakunin», adherits a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Quan la revolució col·lectivista autogestionària, l'octubre de 1936 va ser nomenat president de la CNT-AIT local i en 1937 membre del Consell Municipal d'Angüés.  

Participà activament en les col·lectivitzacions de Balbastro (Somontano de Balbastro, Osca, Aragó) i va ser nomenat delegat al Congrés de Col·lectivitats celebrat el febrer de 1937 a Caspe (Bajo Aragón.Saragossa, Aragó).  

El març de 1937 s'incorporà a l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, però va ser declarat inútil per la seva coixesa i enviat a rereguarda.  

L'agost de 1937, quan l'ofensiva contrarevolucionària de les tropes republicanes stalinistes d'Enrique Líster Forján a l'Aragó, va ser capturat pels stalinistes i empresonat, però, durant un bombardeig de la presó pels franquistes, aconseguir evadir-se.  

El 26 de novembre de 1937, durant una reunió de la comissió de reconstitució del sindicat confederal a Angüés, en va ser nomenat president.  

El 25 de març de 1938, quan la població es trobava assetjada per les tropes franquistes, amb Martín Arnal Mur calà foc els arxius del sindicat i fugí cap a Barcelona. Quan les tropes feixistes ocuparen Angüés, empresonaren la seva mare, qui va morir a la presó en 1939.  

Posteriorment participà en els combats al front de Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

El 25 d'octubre de 1941 retornà clandestinament al Principat de Catalunya i el 24 de febrer de 1942 va ser detingut a Barcelona.  

Portat a Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó) va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort, pena que va ser commutada per anys de presidi.  

Després de nombrosos anys de patir treballs forçats, aconseguí la llibertat condicional i s'establí a Manresa (Bages), on treballà en la Societat Anònima de Fibres Artificials (SAFA) i continuà militant en la CNT.  

Malalt d'un càncer d'estomac, Juan José Sanz Villacampa va morir el 3 de desembre de 1983 a l'Hospital Sant Andreu de Manresa i va ser inhumat en aquesta ciutat.