dimarts, 2 de març del 2021

Daniel Berbegal Rico

Daniel Berbegal Rico (París, 1960)

Daniel Berbegal Rico (París, 1960)


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1911 neix a la Canyada (Alt Vinalopó) l'anarquista i anarcosindicalista Daniel Berbegal Rico 

Destacat militant de la CNT-AIT, les Joventuts Llibertàries i la FAI, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental  

Daniel Berbegal Rico: El 2 de març de 1911 neix a la Canyada (Alt Vinalopó, País Valencià) --algunes fonts citen erròniament Villena (Alt Vinalopó, País Valencià)-- l'anarquista i anarcosindicalista Daniel Berbegal Rico. El seu pare es deia Juan Bautista Berberal i la seva mare, Margarita Rico.  

Barber de professió, en 1934 ja militava en les Joventuts Llibertàries i col·laborava en Tierra y Libertad de Barcelona.  

El març de 1934 va ser detingut per repartir fulls clandestins.  

A partir de setembre de 1936 fou membre del Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i del Comitè Regional de Catalunya de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).  

Entre el 5 i el 6 de desembre de 1936 representà la Federació Local de Barcelona de la CNT-AIT en la I Jornada de la Nova Economia, celebrada al Palau Nacional de l'Exposició de Montjuïc per explicar la importància del decret de la Generalitat de Catalunya de col·lectivització i control obrer.  

En aquesta època col·laborà en Solidaridad Obrera.  

El gener de 1937 demanà la seva integració en el grup anarquista «Eliseo Reclus», adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona.  

El febrer de 1937 assistí com a delegat de Catalunya al Ple de la FIJL que se celebrà a València (l'Horta de València, País Valencià).  

El juny d'aquell any dimití del Comitè Regional de Catalunya de la FIJL per integrar-se l'1 de juliol d'aquell any, arran del Ple Nacional de Regionals de la FIJL, en el Comitè Peninsular de la FIJL com a delegat del Comitè Nacional de la CNT-AIT.  

El setembre de 1937 va ser nomenat president del Consell Nacional de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA), que reagrupava les Joventuts Llibertàries, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), les Joventuts Republicanes i la Unió Federal d'Estudiants Hispans (UFEH).  

Durant aquest any va fer nombrosos mítings al País Valencià (Russafa, València, Mislata i altres localitats).  

En 1938 va ser reemplaçat per Serafín Aliaga Lledó.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Refugiat, trobà feina de planxador.  

En 1941 vivia a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i, amb Pedro Mas Valois i Germinal Sentís Biarnau, defensà les posicions «col·laboracionistes» amb les institucions de la República Espanyola exiliada.  

Membre de la Comissió de Relacions de la CNT, s'encarregà dels contactes amb la Zona Lliure (Marselha, Boques del Roine, Provença, Occitània), especialment amb Diego Camacho Escámez (Abel Paz).  

En 1944 era membre del cenetista Comitè Regional clandestí de París (Illa de França) i amb altres companys (Manuel González Marín, Olegario Pachón Muñoz, Liberto Ros Garro i algun altre) participà en la reconstrucció de la CNT a la zona ocupada.  

Després de participar en els combats per l'alliberament de París entre el 19 i el 24 d'agost de 1944, s'enrolà voluntari en la II Divisió Blindada del general Philippe Leclerc de Hauteclocque, però sense fer-ho de manera oficial, com altres companys (José Mariño Carballada, Liberto Ros Garro i algun altre).  

Després de l'escissió del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT9 en 1945, s'arrenglerà amb el Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior (organització anarcosindicalista anomenada «col·laboracionista» amb els republicans espanyols en l'exili), en el Comitè Nord (Aurelio Pernia Álvarez, Liberto Ros Garro i algun altre), i col·laborà en el seu òrgan d'expressió tolosà España Libre.  

A finals dels anys quaranta del segle XX fou membre, amb altres companys (Carlos Calpe Pastor, José Mariño Carballada, Lorenzo Roig, Matías Suñer i Juan Zafón Bayo), del grup anarquista implusat per Horacio Martínez Prieto i el 23 de gener de 1948 fou un dels signants del manifest pro creació del Partit Llibertari.  

En 1957, sota els consell polític de Horacio Martínez Prieto, retornà a la CNT-AIT en l'Exili (Secretariat Intercontinental).  

En aquesta època vivia amb la seva companya Monserrat Rodríguez en un edifici noble al carrer de la Huchette del Barri Llatí de París. Posteriorment es traslladà a Bagnolet (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

Després de prohibir-li qualsevol responsabilitat orgànica dins de la CNT-AIT i una mica enemistat amb Horacio Martínez Prieto, Daniel Berbegal Rico va morir el 22 de maig de 1965 a l'HospitalCochin de París a resultes d'una malaltia als ronyons. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada