Antonio Escartín Gracia

Antonio Escartín Gracia (1936) [militants-anarchistes.info]

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1911 neix a Los Arañones (Canfranc, A Chacetania) l'anarcosindicalista Antonio Escartín Gracia 

Allistat en la 47 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, sota comandament stalinista, quan durant la Retirada republicana se li va ordenar afusellar 17 militants de la CNT-AIT, en comptes d'acatar l'ordre fugí amb ells i creuà la frontera del Pirineu Oriental amb el grup cenetista 

Antonio Escartín Gracia: El 2 de març de 1911 neix a Los Arañones (Canfranc, A Chacetania, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Antonio Escartín Gracia. El seu pare es deien Antonio Escartín Guillén, ferrer, i la seva mare, Julia Gracia.  

Quan tenia tres anys quedà orfe de mare i va ser lliurat pel seu pare a la seva germana que vivia a Sipán (Plana de Uesca, Loporzano, Osca, Aragó).  

Quan tenia 12 anys el seu germà gran el portà a Zaragoza (Saragossa, Aragó) i el posà a pidolar pels carrers. Amb molta de vergonya, una persona ben mudada li lliurà un duro tot dient-li: «Tu no has de demanar, has de prendre el que és teu, t'ho diu un anarquista.»  

Durant una vaga de tramvies el seu germà, que aleshores s'havia afiliat a la Falange, li proposà fer feina en la companyia en vaga, però ell refusà l'oferiment de fer d'esquirol i abandonà el domicili del seu germà per no tornar a veure'l mai més.  

Després va aprendre l'ofici de rellotger, feina que exercia de manera ambulant recorrent els pobles aragonesos.  

El 19 de juliol de 1936 va ser detingut pels falangistes i, sota l'amenaça de ser executat, es va veure obligat a allistar-se en l'exèrcit dels feixistes aixecats. Però, en el decurs d'un subministrament d'armes al front franquista, obligà el xofer a passar-se a zona republicana i arribà a una zona controlada pel grup llibertari «Los Ciervos» (o «Los Cuervos»).  

Considerà aquest grup poc organitzat i s'allistà en la 47 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, creada el juny de 1937 sota comandament stalinista. Va ser nomenat tinent i capità, però va rebutjar els graus militars.  

Quan durant la Retirada republicana se li va ordenar afusellar 17 militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en comptes d'acatar l'ordre fugí amb ells i creuà la frontera del Pirineu Oriental amb el grup cenetista.  

Refugiat, participà durant la Segona Guerra Mundial interimperialista en la Resistència enquadrat en el grup Osiris, que operà a la zona de Dordonya, i sempre lluitant contra l'intent de control dels stalinistes.  

Treballà d'obrer agrícola i en 1948 s'afilià a la Federació Local del Moviment Llibertari Espanyol-CNT de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Des d'aleshores milità en la CNT-AIT en l'Exili fins el seu final de la seva vida.  

Durant els seus últims anys visqué a Cuers (Var, Provença, Occitània).  

Antonio Escartín Gracia va morir el 9 de juliol de 1969 al barri de la Tour Sainte-Anne de La Crau (Var Provença, Occitània). La seva companya fou Julia Concepción Buil.