Aristide Carlo Ribolini

Aristide Ribolini

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1899 neix a Carrara (Massa-Carrara) l'anarquista Aristide Carlo Ribolini 

En 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i lluità fins després de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937 en una columna de CNT-FAI durant el principi de la Guerra Civil 

Aristide Ribolini: El 2 de març de 1899 neix a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista Aristide Carlo Ribolini, que va fer servir els pseudònims Batista Leonardi i Battista Izze. El seu pare es deia Carlo Ribolini i la seva mare, Teresa Faggiani.  

Assistí a l'escola elemental i de molt jove s'adherí al moviment llibertari.  

Pedraire a les pedreres de marbre de Carrara, desenvolupà una intensa tasca propagandística a la feina i tingué una certa influència dins del moviment llibertari local ja que sempre era present a totes les reunions.  

En 1919 era secretari del Cercle Juvenil «Germinal» i l'any següent de la Lliga Proletària dels Invàlids de Guerra.  

Fou gerent i col·laborador de la redacció dels periòdics de Carrara Il Cavatore (1911-1921) i Il '94 (1911-1920), bimensual anarcocomunista dirigit per Alberto Meschi.  

També assistí a les reunions de la Cambra del Treball.  

El 21 d'octubre de 1920 va ser detingut sota l'acusació de ser l'autor de l'explosió d'un artefacte contra l'oficina de la Banca d'Itàlia a Carrara en senyal de protesta per l'arrest d'Errico Malatesta i d'Armando Borghi, però va ser absolt per manca de proves.  

Immediatament va ser acusat de ferir un militant feixista, però també va ser absolt.  

Després d'aquests episodis repressius, marxà de Carrara fugint de les represàlies dels escamots feixistes i s'instal·là a Vilafranca de Mar (País Niçard, Provença, Occitània).  

En 1925 vivia amb la seva companya Giuseppina Morelli a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), acollit al domicili de l'anarquista Gino Lucetti.  

El maig de 1926, a petició de les autoritats italianes, arran de l'atemptat de Lucetti contra Benito Mussolini, s'ordenà la seva detenció, però pogué fugir i marxà cap a Amèrica, instal·lant-se a Baltimor (Maryland, EUA).  

En 1929 va ser inscrit en el registre de la policia de fronteres amb l'ordre de detenció.  

En 1933 va ser fitxat com a antifeixista a Bèlgica.  

Entre els anys 1934 i 1935 residí a Marselha sota el nom fals de Batista Leonardi --també va fer servir el de Battista Izze--, on treballava de marbrista i sempre destacant com a anarquista militant.  

En 1935 va se inscrit pel Ministeri de l'Interior italià en el registre de persones a detenir.  

En 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i lluità fins després de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937 en una columna de CNT-FAI durant el principi de la Guerra Civil.  

En 1938 va ser descobert per les autoritats franceses, jutjat i condemnat a dos anys de reclusió, que finalment se'n reduïren a 18 mesos, per «violació del decret d'expulsió» i per «incitació a l'odi de classes», pena que acomplí en principi a la presó de Nimes (Gard, Occitània).  

En 1940, quan estava tancat a la presó marsellesa de Chave, en aplicació de l'acord d'armistici entre Itàlia i França, les autoritats italianes exigiren a les franceses l'alliberament i lliurament dels ciutadans italians detinguts a la República Francesa, però ell es negà retornar a Itàlia i en 1942 encara residia a k'hexàgon francès.  

Aquest mateix any es traslladà a Califòrnia (EUA).  

En 1952 obtingué la ciutadania nord-americana i en 1958 treballava en una botiga de menjars exquisits i altres delicadeses a San Mateo (Califòrnia, EUA).  

El 25 d'agost de 1970 era a Carrara de viatge.  

Aristide Ribolini va morir el 18 de març de 1994 --algunes fonts citen el 19 de novembre de 1973-- a Berkeley (Alameda, Califòrnia, EUA).