Antonio Lorente Soriano

Necrològica d'Antonio Lorente Soriano publicada en el periòdic tolosà Espoir del 10 de febrer de 1980

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1917 neix a Cella (Comunidad de Teruel), en una família llibertària, l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Lorente Soriano 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com el camp de Vernet d'Arièja 

Antonio Lorente Soriano: El 2 de març de 1917 neix a Cella (Comunidad de Teruel, Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Lorente Soriano, conegut com El Gordo. Fill d'una família llibertària, el seu pare es deia Francisco Lorente i la seva mare, Josefa Soriano.  

Quan tenia 14 anys emigrà a Catalunya i entrà a treballar en una vidrieria de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord), població on residia.  

En 1932 col·laborà en Solidaridad Obrera.  

Després d'haver participat en els combats a Barcelona el 19 de juliol de 1936 contra l'aixecament militar feixista s'enrolà en la «Columna Durruti», formant part del grup «La Banda Negra».  

Va ser ferit al front i després de la militarització de les milícies retornà a Barcelona, on participà en les Patrulles de Control.  

Després tornà al front enquadrat en el Cos del Tren de la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va fer de xofer fins el febrer de 1939.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com el camp de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània). 

Després de la Segona Guerra Mundial milità a la zona de l'Arièja i en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Florença (Gers, Gascunya, Occitània).  

En 1948 pogué reunir-se amb la seva a família.  

Posteriorment passà a París (Illa de França) on continuà militant més de vint anys.  

Després de la seva jubilació anticipada s'establí a Launaguet (Alta Garona, Occitània) amb la seva germana Francisca Lorente Soriano (Paquita) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Balmar (Alta Garona, Occitània).  

També fou membre de l'«Amicale de la 26 Divisió».  

Malalt, Antonio Lorente Soriano va morir el 26 de desembre de 1979 a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i va ser inhumat dos dies després.