Antoni Castells Ibarz

Antoni Castells Ibarz

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de març de 1911 neix a Caserres del Castell (Estopanyà, Ribagorça) l'anarcosindicalista Antoni Castells Ibarz 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, i patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Més tard, va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers per a fer feina a les fortificacions de la «Línia Maginot». El juny de 1940 va ser apressat pels alemanys al departament de Meurthe i Mosel·la i deportat al camp nazi de Mauthausen. Quan l'alliberament del camp per soldats nord-americans el 5 de maig en 1945, va ser repatriat a París  

Antoni Castells Ibarz: El 4 de març --algunes fonts citen erròniament el 4 de maig-- de 1911 neix a Caserres del Castell (Estopanyà, Ribagorça, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Antoni Castells Ibarz --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge Ibars--. El seu pare es deia Antoni Castells i la seva mare, Antònia Ibarz.  

Des de la infància visqué amb la seva família a Tamarit de Llitera (Llitera, Franja de Ponent), on s'integrà en el moviment llibertari.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en la «Columna Durruti» i amb la militarització de les milícies passà a la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

Més tard, va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a les fortificacions de la «Línia Maginot». El juny de 1940 va ser apressat pels alemanys al departament de Meurthe i Mosel·la, deportat al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) i destinat al «Komanndo César».  

Quan l'alliberament del camp per soldats nord-americans el 5 de maig en 1945, va ser repatriat a París (Illa de França) i després s'instal·là a Ausat (Arièja, Occitània), on treballà a la fàbrica de producció i transformació d'alumini Pechiney i milità en la Confederació Nacional del Treballen l'Exii (després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT) i en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP). La seva companya fou Antònio Montoliu Mongay.  

Antoni Castells Ibarz, després d'una llarga malaltia, va morir el 30 de març de 1987 a l'Hospital SSR de Pàmias (Arièja, Occitània).