Bombardeig de la Comuna de Marsella (4 d'abril de 1871)
150 anys de la proclamació de la Comuna de Marselha
El 23 de març de 1871, després de dues temptatives serioses avortades --el 8 d'agost i l'1 de novembre de 1870--
El 23 de març de 1871, després de dues temptatives serioses avortades --el 8 d'agost i l'1 de novembre de 1870--, un moviment insurreccional estableix la Comuna de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).
Assabentats de l'alçament a París i de la provocació de Thiers i de l'Exèrcit, una revolta obrera i popular ocupa els edificis públics i s'hissa la bandera negra en senyal de duel a la prefectura.
Els poders de la Comuna revolucionària van ser ratificats per una Comissió departamental composta per dotze membres representant les diverses faccions de l'opinió pública, com ara els republicans radicals, representats per Job i Étienne; l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), per Charles Alerini; la Guàrdia Nacional, per Bouchet i Cartoux; tres membres delegats pel Consell Municipal; i tots encapçalats pel republicà radical Gaston Crémieux.
Aquesta Comissió declararà que a Marselha els ciutadans s'administraran per ells mateixos, en l'esfera dels interessos locals, tot reivindicant la descentralització administrativa amb autonomia total de la Comuna.
El 3 d'abril, la tropa, amb el suport de tres vaixells de guerra que creuen la badia, marxarà sobre la ciutat.
L'endemà, malgrat l'aixecament de barricades, la fraternitat de 19 batallons d'infanteria i una última temptativa de mediació de Gaston Crémieux, l'Exèrcit francès bombardejarà la ciutat, 300 obusos explotaran a la prefectura i durant tota la nit es desenvoluparan acarnissats combats; finalment, la marineria assetjà l'edifici de la Prefectura.
La Comuna marsellesa acaba vençuda i la repressió clerical i reaccionària és exercida despietadament.
Temptativa d'insurrecció comunal a Marselha el 8 d'agost de 1870
El 8 d'agost de 1870 a Marselha, a causa de la situació desastrosa de l'Estat francès, un moviment insurreccional de més de 40.000 persones --encapçalat per l'advocat republicà radical Gaston Crémieux i per altres coneguts activistes (Naquet, Brochier, Rouvier i algun altre)-- es manifesta davant la prefectura.
L'objectiu és proclamar la República i instaurar una Comuna revolucionària.
La detenció d'Alfred Naquet va provocar un atiament de la còlera i tot seguit es crea un Comitè Central d'Acció Revolucionària presidit per Crémieux.
La gentada ocupa l'ajuntament i els membres del Comitè Central, sobretot bakuninistes internacionalistes i republicans radicals, són aclamats pel poble.
Però el moviment és ràpidament sufocat per una esquadra de policies i Crémieux i la resta de membres del Comitè Central són detinguts. La trentena de presos serà tancada al Fort Saint-Jean.
El 10 d'agost, per ordre de l'emperadriu regent, l'estat de setge serà proclamat i el 27 d'agost els empresonats seran jutjats en consell de guerra.
Caldrà esperar al 23 de març de 1871 que una veritable Comuna revolucionària sigui efectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada