Necrològica de José Cruz Molina apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 7 de juliol de 1968
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 17 de febrer de 1892 neix a Granada l'anarcosindicalista José Cruz Molina
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
José Cruz Molina: El 17 de febrer de 1892 neix a Granada (Vega de Granada, Granada, Andalusia) l'anarcosindicalista José Cruz Molina. El seu pare es deia Juan Cruz i la seva mare, Encarnación Molina.
Quan era molt jove entrà a formar part del moviment llibertari.
Treballà per lliure, sense patrons, i s'afilià al Sindicat de la Construcció de Granada de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En diferents ocasions fou membre del Comitè Pro-Presos i ajuda un gran nombre de companys perseguits (Aladabaldetrecu, Crespo, Morales Guzmán i algun altre).
Durant els anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va ser empresonat en diferents ocasions.
El desembre de 1930 va ser detingut a Granada, juntament amb una vintena de companys (Alcántara, Amadeo, Birgos, Guillermo, López Parra, Noguera, Maroto, Ramiro, Robles, Rosillo, Benito Pavón, Zarco i els altres). Empresonat, va estar a punt de ser deportat si no hagués estat per una vaga general que es desencadenà i permeté el seu alliberament.
En 1934 va ser novament detingut i torturat fins gairebé la mort.
Quan la situació ja era insostenible a Granada, a començament de 1936 s'establí a Motril (Costa Granadina, Granada, Andalusia), on s'ocupà de la construcció d'un grup escolar, fet pel qual segurament salvà la vida el juliol de 1936, ja que els elements falangistes el buscaven per Granada capital.
El 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Motril i organitzà un grup de voluntaris que realitzaren fortificacions i minaren les entrades a la localitat.
Posteriorment fou responsable d'un batalló de sapadors fins al final de la guerra.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Orleans (Loiret, Centre-Val de Loire), on treballà de paleta i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.
José Cruz Molina va morir el 29 de gener de 1968 al seu domicili d'Orleans. Deixà companya, Josefa Jiménez, i fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada