Nord-est Llibertari: A la Regió Sanitària de Girona han mort 11 pacients, hi ha 206 casos nous de covid-19 i la velocitat de contagi se situa en 0,88

dimecres, 17 de febrer del 2021

A la Regió Sanitària de Girona han mort 11 pacients, hi ha 206 casos nous de covid-19 i la velocitat de contagi se situa en 0,88

A la Regió Sanitària de Girona han mort 11 pacients, hi ha 206 casos nous de covid-19 i la velocitat de contagi se situa en 0,88

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Olot (1.310), Palamós (553), Banyoles (528) i Ripoll (527)

S'han vacunat amb la primera dosi 25.570 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (1.328 més que ahir). Pel que fa a la segona dosi ja l'ha rebut 17.998 persones (167 més que ahir)

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 17/02/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort 11 persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 1.880 en total.

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.016 en total, en residències 279, 176 en domicilis i 409 no estan classificats.

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 58.233 contagis, 206 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,88 i baixa una centèsima mentre que la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,84 i creix dues centèsimes.

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 306 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 311, ha baixat 5 punts. Aquesta xifra és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 274 punts.

S'han vacunat amb la primera dosi 25.570 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (1.328 més que ahir). Pel que fa a la segona dosi ja l'ha rebut 17.998 persones (167 més que ahir).

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (281,86), el Baix Empordà (253,88), la Baixa Cerdanya (409,92), la Garrotxa (1026,83), l'Alt Empordà (287,35), el Pla de l'Estany (244,88), la Selva (138,98) i el Ripollès (322,91).

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/]

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Olot (1.310), Palamós (553), Banyoles (528) i Ripoll (527).

Hi ha 234 persones hospitalitzades (10 menys que ahir) de les quals 51 són a l'UCI (2 menys que ahir).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...