dimecres, 17 de febrer del 2021

Josep Rosell Solé

Necrològiques de Josep Rosell Solé i d'Elvira Gamisans apararegudes en el periòdic tolosà "Espoir" del 9 de maig de 1976

Necrològiques de Josep Rosell Solé i d'Elvira Gamisans apararegudes en el periòdic tolosà Espoir del 9 de maig de 1976


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 17 de febrer de 1892 neix a Bellcaire d'Urgell (Noguera) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Rosell Solé 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment s'integrà en les Companyies de Treballadors Estrangers, sempre en contacte amb el moviment confederal 

Josep Rosell Solé: El 17 de febrer de 1892 neix a Bellcaire d'Urgell (Noguera) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Rosell Solé --a vegades el primer llinatge citat erròniament Rossell--. El seus pares es deien Miquel Rosell i Celestina Solé.  

Quan era molt jove emigrà a Barcelona, on s'afilià al Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i s'integrà en els grups anarquistes.  

A finals dels anys vint del segle XX, a causa del seu activisme a les obres de la presa i de la centra hidroelèctrica de Camarasa (Noguera), hagué d'exiliar-se a l'hexàgon francès.  

En 1931, amb la proclamació de la República, retornà al Principat de Catalunya.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, fou membre dels comitès de la Federació d'Industria de la Fusta confederal.  

Segons alguns, presidí el Sindicat Únic de Treballadors (SUT) de Castellbell i el Vilar (Bages), adherit a la CNT-AIT, després d'haver militat en el Sindicat Fabril i Tèxtil de Manresa (Bages), però sembla que es tracta d'un altre Josep Rosell Solé. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment s'integrà en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), sempre en contacte amb el moviment confederal.  

La seva companya, l'anarcosindicalista Elvira Antònia Rosa Gamisans Fainé, i els infants van ser reenviats a l'Espanya franquista per les autoritats franceses.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Carcassona (Aude, Occitània).  

En 1947 va ser delegat en el II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT) celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

En 1950 s'establí a Le Havre (Seine-Maritime, Alta Normandia, Normandia), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.  

Pogué reunir-se finalment amb la seva companya i el seu fill Emili que havien passat clandestinament la frontera del Pirineu.  

En 1952 fou delegat al Ple de Regionals confederals que se celebrà a Aymare (Lo Vigan, Òlt, Guiana, Occitània).  

Josep Rosell Solé va morir el 22 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 28 de febrer-- de 1975 a l'Hospital Flaubert de Le Havre.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada