Nord-est Llibertari: Miguel Abió Franco

dilluns, 4 de gener del 2021

Miguel Abió Franco

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 de gener de 1920 neix a Angüés (Plana de Uesca) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Abió Franco

Militant destacat de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, travessà la frontera del Pirineu Oriental i passà a Prats de Molló i la Presta, essent internat als camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda i d'El Barcarès, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Durant l'Ocupació alemanya patí el Servei de Treball Obligatori i després passà clandestinament a la frontera del Pirineu Oriental i va ser detingut a Figueres. Després d'un temps a la Presó Model de Barcelona i a saragossana de Torrero, va ser enviat per a fer el servei militar durant dos anys

Miguel Abió Franco: El 4 de gener de 1920 neix a Angüés (Plana de Uesca, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel Abió Franco. Des d'infant treballà als camps.

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'Angüés, durant la revolució col·lectivista autogestionària i la Guerra Civil participà en la col·lectivitat local, fou president de les Joventuts Llibertàries i participà en els treballs de fortificació de la zona de Monflorite (Plana de Uesca, Osca, Aragó).

Quan l'ofensiva franquista de març de 1938 a Aragó, cremà els arxius de les Joventuts Llibertàries del seu poble i passà la frontera del Pirineu per Banhèras de Luishon (Luixonès, Gascunya, Alta Garona, Occitània) i retornà a la Península per la frontera del Pirineu Oriental.

A Manresa (Bages), amb altres companys d'Angüés (Juan Ferrer Galinfo, Evaristo Puyuelo Mur i Vicente Usón Ara), s'enrolà en la X Companyia de Fortificacions.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, travessà la frontera del Pirineu Oriental i passà a Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, Vallespir), essent internat als camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i d'El Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

Durant l'Ocupació va ser obligat a treballar per al Servei de Treball Obligatori (STO) alemany i en un intercanvi de presoners amb treballadors va ser enviat a fer feina en una fabrica de material de guerra a la zona de Żagań (Lubusz, Polònia), on també treballava una seixantena d'exiliats de nacionalitat espanyola, entre ells Ángel Lafuerza, i on participà en alguns actes de sabotatge i en la fabricació de peces defectuosos.

Quan l'avanç de les tropes de l'Exèrcit Roig de la URSS, va ser repatriat a territori francès.

Passà clandestinament a la frontera del Pirineu Oriental i va ser detingut a Figueres (la Garriga, Alt Empordà). Després d'un temps a la Presó Model de Barcelona i a saragossana de Torrero, va ser enviat per a fer el servei militar durant dos anys.

En 2009 vivia la llar de jubilitats d'Angüés. La seva companya fou Ramona Zamora.

Miguel Abió Franco va morir el 12 de febrer de 2011 a Angüés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...