Alberto Payán Ramos

Notícia sobre un nomenament d'Alberto Payán Ramos apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 17 de juny de 1950

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de gener de 1923 neix a La Línea de la Concepción (Campo de Gibraltar) l'anarcosindicalista Alberto Payán Ramos 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, tota la seva família, llevat de dos germans majors que lluitaven al front, passà la frontera del Pirineu Oriental i el seu pare va ser internat als camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda i de Bram, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Ell, que només tenia 16 anys, i una part de la seva família van ser enviats al departament de les Vosges (Lorena). Després de tres mesos, quan la guerra era imminent, va ser enviat a un camp de refugiats a Garait (Cruesa) 

Alberto Payán Ramos: El 4 de gener de 1923 neix a La Línea de la Concepción (Campo de Gibraltar, Cádiz, Andalusia) l'anarcosindicalista Alberto Payán Ramos. El seu pare es deia José Payán Fernández, llauner, i la seva mare, Guadalupe Ramos Lizana.  

El juliol de 1936, quan el cop militar feixista, la seva família es trobava a Tànger (Rif) on el seu pare treballava de lampista i ell estudiava a l'Escola Francesa.  

L'abril de 1937 tota la seva família aconseguí arribar a Barcelona, on continuà els seus estudis a l'escola catalana.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, tota la seva família, llevat de dos germans majors que lluitaven al front, passà la frontera del Pirineu Oriental i el seu pare va ser internat als camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i de Bram (Aude, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Ell, que només tenia 16 anys, i una part de la seva família van ser enviats al departament de les Vosges (Lorena, Gran Est).  

Després de tres mesos, quan la guerra era imminent, va ser enviat a un camp de refugiats a Garait (Cruesa, Llemosí, Nova Aquitània, Occitània). El maig de 1940, amb la declaració de guerra, el camp va ser clausurat i esdevingué la seu d'una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).  

Mentre les seves germanes eren enviades a realitzar tasques agrícoles, ell fou destinat a la construcció d'una fàbrica de cartutxos.  

Durant l'Ocupació alemanya treballà als boscos per abastir de fusta les fàbriques d'esclops.  

En 1944 s'afilià a la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili de Garait (CNT-AIT), que comptava aleshores amb una trentena de militants. Va ser nomenat comptable d'aquesta Federació Local, encarregat de distribuir els segells de cotització als militants.  

En 1946, buscant feina, s'establí a Montluçon (Alèir, Borbonès, Alvèrnia, Occitània) on trobà feina a la fàbrica Dunlop, treball en el qual restà fins al 1981.  

Militant de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Montluçon, entre 1962 i 1963 fou secretari d'administració de la CNT-AIT del Massís Septentrional (Occitània). En 1978 fou nomenat tresorer de la Federació Local de Montluçon i entre 1982 i 1989 exercí de nou d'administrador de la CNT-AIT del Massís Septentrional.  

El seu testimoni va ser recollit per Pierre Buboisset en el seu llibre La CNT en exil. Une présence libertaire espagnole dans le Puy-de-Dôme de 1945 à 1975.