Josep Ribé Sopena

Necrològica de Josep Ribé Soperas apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera de l'11 de febrer de 1954

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de gener de 1895 neix al Pla de Cabra (actualment el Pla de Santa Maria, Alt Camp) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Ribé Sopera 

Destacat militant llibertari, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Josep Ribé Soperas: El 25 de gener de 1895 neix al Pla de Cabra (actualment el Pla de Santa Maria, Alt Camp) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Ribé Soperas. El seu pare es deia Joan Ribé i la seva mare, Maria Soperas.  

A començament del segle XX començà a militar en els files dels grups republicans populistes dels «Joves Bàrbars» del Partit Republicà Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux García, però, després d'adonar-se de l'ambigüitat d'aquest moviment, amb 15 anys, s'integrà en els grups anarquistes i en el Sindicat Únic d'Espectacles Públics de Barcelonade la Confederació Nacional del Treball (CNT), participant en els fets revolucionaris de la vaga de la «Setmana Roja» de juliol de 1909.  

En els anys vint del segle XX, durant l'època del governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido i del cap de policia Miguel Arlegui Bayones, va estar tancat en diverses ocasions a la Presó Model de Barcelona.  

Tramoista de professió, estava afiliat al Sindicat Únic d'Espectacles Públics (SUEP) de Barcelona de la CNT i fou un dels organitzadors i impulsor de la lluita sindical i de les vagues contra la patronal dels cinemes i dels teatres barcelonins, aconseguint un gran augment del nombre d'afiliats al sindicat, en detriment de la militància del sindicat del ram adherit a la Unió General de Treballadors (UGT).  

El maig de 1926 va ser denunciat al Jutjat Municipal de Barcelona per una brega al Teatre Eldorado amb Josep Soler Iniesta, tramoista company de feina.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, participà en la resposta obrera i popular als carrers de Barcelona, especialment a la zona del Paral·lel.  

Com a membre del Comitè Central del SUEP, el Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT el nomenà, amb Vicente Barriendos i Lacalle, responsable de la col·lectivització dels espectacles públics a Barcelona i de l'organització del sector als municipis catalans.  

En aquesta època realitzà diferents gires propagandístiques a l'hexàgon francès. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

Després s'instal·là a Tarba (Nauts Pirenèus, Occitània).  

Quan l'Ocupació alemanya va ser detingut per la Gestapo i enviat a Dunkerque (Flandes del Sud) enquadrat en el Servei de Treball Obligatori (STO).  

Encara que malalt, aconseguí fugir-ne i arribar de nou a Occitània, on participà en la Resistència a la zona de Sent Gaudenç (Alta Garona. Occitània).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, les seves malalties (patiments al cor, asma, bronquitis aguda i crònica i alguna altra) s'agreujaren i es va veure obligat a romandre hospitalitzat durant llargues estones i impossibilitat per a la feina.  

Des de la postguerra milità en la CNT-AIT en l'Exili i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), i fou membre de l'SpanishRefugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA), organitzacions de les quals va rebre ajuda. La seva companya fou Carmen Domènech.  

Josep Ribé Soperas va morir, allunyat de la seva família, que havia quedat a Barcelona, el 9 de gener --algunes fonts citen erròniament el 8 de gener-- de 1954 a l'Hospital de Sent Gironç (Arièja, Occitània).