Manuel Juan Juan

Notícia de la detenció de Manuel Juan Juan apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 29 d'agost de 1937

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de gener de 1893 neix a Albatera (Baix Segura) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Juan Juan 

Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Manuel Juan Juan: El 25 de gener de 1893 neix a Albatera (Baix Segura, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Juan Juan. El seu pare es deia Manuel Juan i la seva mare, Teresa Juan.  

Instal·lat a Barcelona, es guanyà la vida fent de calderer i en 1911 la Societat de Calderers de Ferro on militava s'integrà en la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Sembla que a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià) formà part del grup anarquista «Los Antijudas», fundat a mitjans de 1911, i encapçalà el Comitè Pro-Presos a començament de 1912. A mitjans d'aquest any, sembla que fou un dels fundadors del periòdic Liberación, iniciativa sorgida de diverses agrupacions llibertàries de la ciutat.  

En 1915 defensà una de les ponències del III Congrés de la Federació Nacional d'Agricultors (FNA) celebrat a Úbeda (La Loma de Úbeda, Jaén, Andalusia).  

Insubmís al servei militar, va ser detingut i deportat entre 1916 i 1920 a una companyia disciplinària al Marroc.  

De bell nou a Barcelona, milità en la Secció de Calderers del Sindicat del Metall de la CNT, aleshores clandestí.  

Sempre rebutjar ocupar càrrecs de responsabilitat orgànica argumentant que s'estimava més militar en la base.  

Inscrit en les llistes negres de la patronal, patí en nombroses ocasions el boicot d'aquesta i tingué dificultats per trobar feina.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 treballava en un taller de metal·lúrgica, al número 8 del carrer Vila i Vilà de Barcelona, i amb altres companys organitzà el Taller Confederal Núm. 1 («Llibertat i Progrés»), on, després de contactar amb Eugenio Vallejo Isla, membre de la Comissió d'Indústries de Guerra (CIG) de la Generalitat de Catalunya en la Secció de Siderometal·lúrgica, començà la fabricació col·lectivitzada de camions cisterna blindats per al front, i amb Vicente Pérez Viche (Vicente Pérez Combina) els camions dels Serveis d'Higiene i Salut Pública de Barcelona.  

En 1937, després d'una comissió confiada pel Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT, va ser detingut i tancat a la Presó Model de Barcelona, quan elements stalinistes el volgueren inculpar de «sabotatge i destrucció de material de guerra». Hi va romandre des del 29 d'agost fins el 8 d'octubre, oficialment processat per «adhesió a la rebel·lió», tot plegat en el marc de la repressió anti-obrera post Maig 37 organitzada pel govern Negrín. Gràcies a la intervenció del seu amic Amador González, membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT, va ser finalment posat en llibertat.  

Continuà gestionant el Taller Confederal Núm. 1 fins a la Retirada de Barcelona el gener de 1939.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Finalment, aconseguí reunir la seva família dispersada i s'establí a Fumel (Òlt i Garona, Nova Aquitània, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i en la Secció Local de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

Fou un dels organitzadors d'un grup artístic, amb la seva companya Amparo, que s'encarregava d'elaborar el vestuari, creat per a recollir fons per als malalts, els necessitats i els presos.  

Més tard s'instal·là a Châtillon (Hauts-de-Seine, Illa de França). La seva companya fou Desamparados Fort Castelló.  

Després de patir dues operacions a l'estomac, Manuel Juan Juan va morir el 17 de novembre de 1966 a l'Hospital Vaugiraud de París (Illa de França).  

Deixà inèdites unes memòries, Datos para la historia de un desgraciado.