Ginés Alonso López

Ginés Alonso, Margit Manus-Arvidsson, Louis Mercier, Helmut Rüdiger i Albert de Jong en el Congrés del Cinquantenari de la SAC (Estocolm, 1960)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de gener de 1911 neix a Cartagena (Campo de Cartagena) l'anarcosindicalista, anarquista i francmaçó Ginés Alonso López 

Entrà a formar part del Comitè Regional de Catalunya les Joventuts Llibertàries i va prendre la paraula en nombrosos actes, com a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Les Corts (Barcelona), Viladecans (Baix Llobregat) entre altres, en representació d'aquest comitè 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Ginés Alonso López: El 22 de gener de 1911 neix a Cartagena (Campo de Cartagena, Múrcia) l'anarcosindicalista, anarquista i francmaçó Ginés Alonso López. El seu pare es deia Pedro Alonso i la seva mare, Encarnación López. Era fill d'una família conservadora que aviat s'establí a Barcelona.  

Fuster d'ofici, formà part activa del Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

El seu interès per la cultura l'animà a crear en 1931 l'Ateneu Racionalista de la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud).  

Sembla que també va pertànyer al grup anarquista que edità la revista Ágora, format per Ángel Lescarboura i Adolfo Ballano, entre d'altres, i que es finançava amb cops econòmics. Per això patí presó arran dels fets del Cafè Oro del Rin.  

També formà part del grup «Afinidad», amb Josep Peirats i Pedro Conejero.  

El juliol de 1936 s'enfrontà contra l'aixecament militar feixista i formà part del moviment cultural que es desenvolupà en el camp cinematogràfic, participant en la revista Popular-Film amb Mateo Santos i Puig Elías.  

Entrà a formar part del Comitè Regional de Catalunya les Joventuts Llibertàries i va prendre la paraula en nombrosos actes, com a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Les Corts (Barcelona), Viladecans (Baix Llobregat) entre altres, en representació d'aquest comitè.  

Entre 1936 i 1937 participà en la redacció de la revista Ideas, hostil a la participació de la CNT-AIT en els governs de la República Espanyola.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

S'establí a L'Avelhanet (País d'Olmes, Arièja, Occitània) al costat de Pablo Martín, que li proporcionà feina a la seva fusteria.  

Participà en la Resistència contra els nazis i ajudà a la reestructuració de la CNT establerta en l'exili francès.  

Intervingué en el míting a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) que es realitzà després del cenetista Congrés de Federacions Locals celebrat entre l'1 i el 12 de maig de 1945 de París (Illa de França), en el qual participà en la ponència de Premsa i Propaganda com a delegat de L'Avelhanet.  

Durant un temps fou director del setmanari confederal en l'Exili España Libre.  

Arran de la ruptura confederal formà part de l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.  

S'inicià a la Francmaçoneria en una tinguda de la Lògia Reconstrucción de la Grande Loge de France (GLDF) el 22 de febrer de 1952, amb el nom simbòlic Trabajo. 

En 1954 assistí al Ple de Tolosa de Llenguadoc del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior. Entre 1957 i 1960 en fou secretari general d'aquest comitè i com a tal entrà clandestinament a la Península.  

El 25 de febrer de 1960 presidí la Comissió de Coordinació de l'Aliança Sindical --organització creada per a la unitat d'acció antifranquista entre la CNT, la Unió General de Treballadors (UGT) i el Sindicat de Treballadors Bascos (STB)--, amb Pascual Tomás com a secretari i tresorer.  

En 1960 assistí com a representant del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior al XVI Congrés (Congrés del Cinquantenari) de l'Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs) celebrat a Estocolm (Suècia).  

L'1 de novembre de 1960 signà en representació del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior amb Roque Santamaría en nom del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili un manifest d'unitat confederal. 

Després de la unificació cenetista, en 1965 representà la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de L'Avelhanet en el confederal Congrés celebrat a Montpelhièr (Erau, Occitània). 

Durant els primers temps de la denominada Transició, clandestinament a Barcelona el 17 de desembre de 1976 es du a terme la constitució solemne d'una Obediència maçònica, la Gran Lògia de Catalunya  (GLDC), "puntualment", "al lloc acostumat", a les 5 de la tarda i en Cambra del Mig, amb l'assistència dels francmaçons que estaven "a plom a la Tresoreria", Ideal, Respectable Mestre; David, Secretari;  Lleó, Foc Premeditat; Segarra; Ariel i David. S'anomena, per un any, els responsables de l'Obediència: Ideal, Cardona, Segarra, Foc Premeditat, Bolívar (Rafael Vilaplana Fuentes),  Lleó, Tressens i David. [Roger i Moreno, Rosa, RESPECTABLE LÒGIA CATALUNYA. Recuperació de la Francmaçoneria a l'Estat espanyol (1976-2006), La Busca edicions, Barcelona (2009), pàgines 19-38].  

El 25 de gener de 1977, vuit mestres maçons (noms simbòlics: Aquiles, Lobo, Bolívar II, Calpe, Adriano [Jean Casademont Nouzille], Amistad [Francisco Hernández González], Franquesa i Justicia) anuncien el seu desig de pertànyer a l'Obediència maçònica Grande Oriente Español (GOE), aplaçant la proposta de la GLDC. El 2 de febrer de 1977 es constituí formalment a Barcelona la Lògia Minerva-Lealtad, amb la vocació d'afiliar-se al Grande Oriente Español, que en el seu registro en seria la número 3. El 3 de febrer es voten els càrrecs d'aquest taller maçònic, essent elegit venerable mestre Rafael Vilaplana Fuentes (simbòlic, Bolívar). I, finalment, el 4 de febrer hi ha  el jurament dels Oficials del taller, així com l'elecció del Ritu Escocès Antiguo i Acceptat (REAA) i l'acatament de la Constitució del GOE. Poc després s'incorporen a Minerva-Lealtad els mestres maçons Antonio Martínez Nieto, Rosendo Guevara i Ginés Alonso. Olegario Pachón (també de la Grande Loge de France) --que s'afilià a la GLDC poc després-, escriu des de París i  anuncia una visita d'una delegació del Grand Orient de France (GODF),  prevista a Barcelona per el dia 19 de març de 1977. 

Podem trobar escrits seus en Espoir, Faro, Ideas, La Revista Blanca i Solidaridad Obrera, entre d'altres publicacions llibertàries. La seva companya fou Josefina Vallés.  

Gines Alonso López va morir el 4 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 5 de desembre-- al seu domicili de L'Avelhanet.