José Gilabert Navarro

José Gilabert Navarro

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de gener de 1908 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín) l'anarquista i anarcosindicalista José Gilabert Navarro 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers per a realitzar feines forestals, però es va evadir i passà a l'Interior 

José Gilabert Navarro: El 22 de gener de 1908 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín, Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista José Gilabert Navarro. El seu pare es deia Salvador Gilabert Rubio, jornaler, i la seva mare, Ana Navarro Vera. En 1924 vivia amb els seus pares i el seu germà petit, Patricio, a Mazarrón.  

Emigrat a Catalunya, visqué a les «Cases Barates» de Can Tunis del barri d'Horta de Barcelona.  

Treballà a les extraccions de sorres a les platges de Can Tunis explotades pel Consorci del Port Franc de Barcelona promogudes pel Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat on militava i del qual va exercir com a delegat.  

Va ser empresonat en diferents ocasions pels conflictes obrers que es donaren en aquesta feina.  

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a la Presó Model de Barcelona, fou un dels signants del manifest «Por los fueros de la verdad», contra l'estratègia trentista.  

Fou un dels fundadors de l'Ateneu Cultural de Defensa Obrera del Prat Vermell (Prat del Llobregat, Baix Llobgat) i també membre de l'Ateneu Faros de Barcelona.  

Participà activament, com a delegat i orador, en la perllongada vaga dels lloguers i el febrer de 1931, juntament amb Benito Maldonado Serrano i altres veïns, havia signat un article en Solidaridad Obrera alertant dels desnonaments i anunciant la inevitable vaga.  

Entre 1931 i 1932 col·laborà assíduament en Solidaridad Obrera.  

Estretament lligat a Joan García Olivar, durant la guerra fou secretari del Comitè Revolucionari i participà en el Comitè d'Abastaments, en la Comissió d'Horts del Comitè Agrícola i fou delegat de la Secció de la Barriada de l'Administració Popular Urbana (APU), dedicada a l'habitatge.  

També fou membre del Comitè d'Empresa d'Auto Electricitat, on treballava com a fonedor.  

Lluità als fronts, primer en la Columna «Quatre de Setembre» («Columna Ortiz»), a La Zaida (Ribera Baja del Ebro, Saragossa, Aragó), i al final de la guerra en un destacament a la zona de Manresa (Bages).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a realitzar feines forestals, però es va evadir.  

Passà a l'Interior, a través d'Andorra i la Seu d'Urgell (Alt Urgell), però va ser detingut i el 16 de setembre de 1941 empresonat a Lleida (Segrià, Terres de Ponent). El 13 d'agost de 1942 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim i condemnat a 12 anys i un dia de reclusió temporal, pena commutada per la de vuit anys de presó major i desterrat a València (l'Horta de València, País Valencià).  

En 1944 es casà.  

El 16 de setembre de 1949 se li va aixecà el desterrament i el 30 de desembre de 1949 aconseguí la llibertat definitiva.  

José Gilabert Navarro va morir el 25 d'agost de 1988 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud).