Helmut Kirschey
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 22 de gener de 1913 neix a Elberfeld (Wuppertal, Rin del Nord – Westfàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Helmut Krischey
El juliol de 1936, assabentat del cop militar feixista a la República Espanyola amb documentació falsa, marxà dels Països Baixos i passà la frontera del Pirineu Oriental, amb Fritz Benner i altres dos companys, com a voluntari per combatre el feixisme
Helmut Kirschey: El 22 de gener de 1913 neix a Elberfeld (Wuppertal, Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya) l'anarquista i anarcosindicalista Helmut Krischey. Fill d'una família de militants de l'UnabhängigeSozialdemokratische Partei Deutschlands (USPD, Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya) i, a partir de 1920, del Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Parti Comunista d'Alemanya), s'integrà amb el seu germà petit en l'organització dels Pioners Rojos.
En 1931, després de veure la «caça de bruixes» stalinista i el centralisme del partit, abandonà la Kommunistischer Jugendverband Deutschlands (KJVD, Lliga dels Joves Comunistes d'Alemanya) i, per influències d'un oncle, s'adherí a les Syndikalistisch-Anarchistische Jugend Deutschlands (SAJD, Joventuts Anarcosindicalistes d'Alemanya) de la Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió de Treballadors Lliures d'Alemanya) de Wuppertal.
Morts els pares, a partir de 1932 visqué amb la família anarquista Benner, en la qual els seus tres fills (Fritz, Willi i Eugen) també militaven en la SAJD i en la FAUD.
En aquests anys formà part del grup anarquista d'acció «Die Schwarzen Scharen» (Els Escamots Negres), que s'enfrontaven als carrers amb les bandes nazis organitzades, i fou empresonat arran de trobar-se una arma a casa seva arran d'un escorcoll policíac.
El març de 1933, reconegut al carrer per una colla de «Camises Brunes» --milícies del Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors)--, aconseguí salvar la pell gràcies als crits de la senyora Benner que alertaren la policia, la qual el detingué.
El règim nazi el va internà fins al novembre de 1933 al camp de concentració de Dinslaken.
Un cop lliure, va ser vigilat per la Gestapo, però aconseguir arribar als Països Baixos, primer a Amsterdam i després a l'Haia, on fou membre de l'agrupació d'exiliats Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys), lligada a la FAUD.
El juliol de 1936, assabentat del cop militar feixista a la República Espanyola amb documentació falsa, marxà dels Països Baixos i passà la frontera del Pirineu Oriental, amb Fritz Benner i altres dos companys, com a voluntari per combatre el feixisme. S'establí a Barcelona i d'antuvi visqué en un hotel de luxe col·lectivitzat i després, amb una quarantena d'anarquistes alemanys, a la mansió d'un ex-líder nazi que vivia a Barcelona i havia estat advocat de l'empresa farmacèutica Merck.
En col·laboració amb la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), intervingué en programes de ràdio que eren emesos en ona curta a l'Alemanya nazi, en la vigilància de la colònia alemanya establerta al Principat de Catalunya i en l'edició de Soziale Revolution (Revolució Social), òrgan dels DAS.
El febrer de 1937 s'enrolà en el Grup Internacional de la «Columna Durruti», amb el qual participà en els combats de Tardienta (Monegros, Osca.Arago) i on més de cent voluntaris internacionalistes van morir.
Arran de les «Jornades de Maig» de 1937, va ser detingut amb altres militants llibertaris alemanys per agents stalinistes i tancat fins a l'abril de 1938 a presons de Barcelona, València (l'Horta de València, País Valencià) i Segorbe (Alt Palància, País Valencià).
Un cop lliure, passà la frontera francesa i tornà als Països Baixos.
A començaments de 1939 s'exilià a Suècia i se li va assignar Göteborg (Västra Götaland, Suècia) com a lloc de residència, on conegué l'any següent la seva futura companya.
En 1943 aconseguí la seva primera feina i milità en la International Transport Federation (ITF, Federació Internacional del Transport), organització sindical clandestina que intervingué activament en la lluita antinazi.
Quan aconseguí legalitzar la seva situació, s'afilià a l'anarcosindicalista Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs), on milità fins als anys cinquanta del segle XX.
En 1955 aconseguí la nacionalitat sueca.
En desacord amb la línia reformista de Helmut Rüdiger, abandonà la SAC i s'adherí al Partit Comunista Suec, però en 1968, arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia, abandonà el partit.
En els anys setanta del segle XX retornà a la SAC.
En 1989 Angelika Feld, Volker Hoffmann, Dieter Nelles i Jörg Lange realitzaren un documental en alemany sobre la seva vida (A las barricadas), on ell mateix explica les seves experiències als carrers de Barcelona i als camps de Pina de Ebro (Ribera Baja del Ebro, Saragossa, Aragó).
En 1998 l'editorial de la SAC Federativ publicà la seva autobiografia sota el títol Helmut Kirschey, en antifascist minnen (Helmut Kirschey, memòries d'un antifeixista), editada per Richard Jändel i amb textos de Fritz Benner, Rudolf Michaelis i Helmut Rüdiguer.
En els anys noranta del segle XX viatjà a Alemanya, on parlà sobre la seva experiència de militant anarquista alemany i d'ex-combatent en la guerra d'Espanya a instituts, associacions de joves i universitats.
En 2000 es va publicar la seva autobiografia en alemany sota el títol A las barricadas. Erinnerungen und Einsichten eines Antifaschisten (A les barricades. Memòries i reflexions d'un antifeixista).
Helmut Kirschey va morir el 23 d'agost de 2003 a Göteborg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada