Egon Illfeld

Egon Illfeld (1938)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 de gener de 1914 neix a Battenberg (Waldeck-Frankenberg, Hessen, Imperi Alemany), en una família jueva, el militant anarquista Egon Illfeld 

Després de ser empresonat pels nazis a Munic, emigrà, via Suïssa, a la República Espanyola passant la frontera del Pirineu Oriental. Amb l'esclat de la guerra s'enrolà en el «Batalló Thälmann», i amb el qual lluità al front d'Aragó fins el setembre de 1936. Adherít als Deutsche Anarcho-Syndikalisten, fou un dels principals responsables del control polític d'estrangers de llengua alemanya a Barcelona. També treballà a l'Oficina de Propaganda de la CNT-AIT i en el Comitè Regional de Catalunya 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de càstig de Gurs, dels camps establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Egon Illfeld: El 19 de gener de 1914 neix a Battenberg (Waldeck-Frankenberg, Hessen, Imperi Alemany) --algunes fonts citen erròniament Wartenberg (Erding, Baviera, Imperi Alemany)--, en una família jueva, el militant anarquista Egon Illfeld, també conegut com Ginés García.  

Tipògraf de professió, milità en el Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Partit Comunista d'Alemanya).  

L'agost de 1934 va ser condemnat a Munic (Baviera) a sis mesos de presó per activitats d'«alta traïció».  

Posteriorment emigrà a Neunkirchen (Saarland) i, via Suïssa, a la República Espanyola passant la frontera del Pirineu Oriental. A començaments de 1936 va ser detingut per «vagabunderia» i empresonat. Alliberat després de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, s'enrolà en el «Batalló Thälmann», unitat militar formada sobretot per voluntaris jueus alemanys que s'integrà en la XII Brigada Internacional, amb el qual lluità al front d'Aragó fins el setembre de 1936. Després s'adherí als Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys) i fou un dels principals responsables del control polític d'estrangers de llengua alemanya a Barcelona. Amb Ferdinand Götze, Arthur Lewin, Fred Hessenthaler, Helmut Kirschey i altres, formà part d'un grup, a les ordres del Comitè d'Investigació i Seguretat Interior, dirigit per Dionís Eroles Batlle i Manuel Escorza del Val de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que s'encarregà dels escorcolls i requises de pisos, negocis i locals dels nazis alemanys establerts a Catalunya. També treballà a l'Oficina de Propaganda de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona.  

Arran de les «Jornades de Maig de 1937», va ser detingut el juny d'aquell any per la reacció republicana burgesa i stalinista essent  tancat, acusat d'«espionatge» a l'espera de la seva expulsió, a diverses presons i txeques (convent de Santa Úrsula, Segorbe, Model, València i altres indrets) fins a l'abril de 1938. En aquesta època es casà amb una companya de nacionalitat espanyola i per aquest motiu no va poder ser expulsat, treballant fins el final de la guerra al servei del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de càstig de Gurs (Pirinèus Atlantics, Nova Aquitània, Occitània), dels camps establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. El març de 1939, amb Karl Brauner, Paul Czakon, Helmut Klose i Michel Vorobiev, formà part de l'anomenat «Comitè de Redacció» de la IX Companyia, que agrupava ex-voluntaris estrangers de la Guerra Civil que es negaven a sotmetre's a les ordres dels refugiats stalinistes que controlaven el camp.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, aconseguí viure clandestinament, sota el nom de Ginés García, pseudònim que ja havia fet servir a la Península, a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i després del conflicte bèl·lic s'instal·là a París (Illa de França), on treballà a la ràdio.  

En 1948 emigrà amb la seva família a Veneçuela i a començaments de 1959 retornà a Alemanya.  

Egon Illfeld va morir a mitjans dels anys 1980 a Munic.