Antonio Costa Truco
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 19 de gener de 1916 neix a Peralta de la Sal (Peralta i Calassanç, Llitera) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Costa Truco
Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. S'establí uns dies a Seta (Erau) i tot seguit se'n va anar per mar a València i després al front de Madrid, essent capturat pels feixistes quan el triomf militar franquista i tancat als seus camps de concentració
Antonio Costa Truco: El 19 de gener de 1916 neix a Peralta de la Sal (Peralta i Calassanç, Llitera, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Costa Truco. Era el fill petit d'una família pagesa humil de quatre germans.
Quan tenia cinc anys assistí a l'escola amb els escolapis i després treballà al camp. Aficionat a la música i a la lectura, arribà a comptar amb una important cultura autodidacta.
Entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i realitzà viatges a Barcelona i a Saragossa (Saragossa, Aragó), centres llibertaris de primer ordre.
Quan tenia 20 anys s'instal·là a Barcelona i durant la Guerra Civil recorregué la Península observant la revolució social i lluitant contra el feixisme allistat en les Forces Aèries republicanes enquadrat en l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. S'establí uns dies a Seta (Erau, Occitània) i tot seguit se'n va anar per mar a València (l'Horta de València, País Valencià) i després al front de Madrid (Madrid, Castella la Nova).
Quan acabà la guerra va ser detingut a Madrid per elements feixistes i va ser reclòs a camps de concentració franquistes d'Irún (Bidasoaldea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) i de Santoña (Merindad de Trasmiera, Cantàbria) i a les presons de Larrínaga a Bilbo (Gran Bilbo, Vizkaia, País Basc, Euskal Herria), Torrero a Saragossa i Uesca (Pla de Uesca, Osca, Aragó). Jutjat, va ser condemnat a vuit anys de presó, però va ser alliberat ràpidament amb l'obligació de residir a Peralta de la Sal.
Poc després, eximit del seu desterrament, s'establí a Barcelona.
El febrer de 1942 es casà amb Mercè Vidiella Esbrí.
Detingut per la Guàrdia Civil, va ser portat a fer feina en un batalló de treballadors a la zona madrilenya de Villaverde.
El juny de 1943 va ser alliberat i a Barcelona treballà de peó en el sector tèxtil i posteriorment de comptable en la fàbrica La Seda, de la qual presidí el seu Comitè d'Empresa i on romangué fins a la seva jubilació.
Durant els anys quaranta participà discretament en la lluita clandestina.
Després de la mort del dictador Francisco Franco presidí el Sindicat Textil de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), va fer conferències a Barcelona i altres indrets, formà part de la redacció del periòdic Ideas i col·laborà en la premsa llibertària (Cenit, Crisol, Ideas-Orto, Pandora, El Pensador, Solidaridad Obrera, El Textil Libertario, Tierra y Libertad, Yunque Libertario i algunes altres).
És autor de La ciencia y los científicos (2004) i deixà moltes obres inèdites (novel·les, poesies i assaigs), com ara Campesino, obrero, empleado, Historia y vida. Crónicas de Barcelona (obra autobiogràfica), Erupciones mentales, Gestos sublimes, Hablan los oráculos, El parto andrógino o la gran mascarada, Ritmos líricos de amor y de combate, Si fue Marx ¿por qué no pudo ser Bakunin?, Verdades borrascosas i alguna altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada