Mario Arnijas Romero
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 19 de gener de 1912 neix a Calella (Alt Maresme) l'anarcosindicalista Mario Esteban Ramón Arnijas Romero
Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enquadrà en la 171 Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot». El juny de 1940 va ser capturat per les tropes alemanys, enviat a la presó d'Angulema i finalment deportat el 24 d'agost de 1940, al camp nazi de Mauthausen, fins l'alliberament del camp per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 i ser repatriat a París, on desenvolupà la seva faceta artística de cantant a nombrosos teatres parisencs i de la regió
Retirar a la Catalunya Nord, hi va morir el febrer de 1981
Mario Arnijas Romero: El 19 de gener de 1912 neix a Calella (Alt Maresme, Maresme) l'anarcosindicalista Mario Esteban Ramón Arnijas Romero. El seu pare es deia Roque Arnijas Grau, metge, i la seva mare, Petra Romero Murua.
Obrer del tèxtil, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Apassionat del cant, el seu temps lliure el dedicava a preparar i realitzar concerts.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, entrà a formar part de les milícies confederals.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enquadrà en la 171 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot». El juny de 1940 va ser capturat per les tropes alemanys, enviat a la presó d'Angulema (Poitou-Charentes, Nova Aquitània) i finalment deportat el 24 d'agost de 1940, sota la matrícula 4.070, al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on el seu talent com a tenor el salvaren de la mort, juntament amb el cantant Joan Vilató, el pianista Garriga i els ballarins Pedro Martin i Juan Barrena, entre altres, que formaren una rondalla opereta que entretenia els comandaments nazis.
Després de l'alliberament del camp per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 va ser repatriat a París (Illa de França), on desenvolupà la seva faceta artística a nombrosos teatres parisencs i de la regió.
Milità en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP). Amb la seva companya, Marta, va tenir dos infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada