Lucia Minon
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 9 de desembre de 1903 neix a Trieste (Friül) l'anarquista Lucia Minon
A finals de 1936 passà amb el seu company, l'anarquista Alpinolo Bucciarelli, al Principat de Catalunya per Perpinyà (Catalunya Nord), juntament amb altres companys (Aurelio i Terzilio Aiacci, Gualterio Livi, Alessandro Maffei, Paquale Migliorini i Adolfo Pintucchi), i ambdós s'enrolaren l'1 de febrer de 1937 en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la CNT i de la FAI, on trobaren alguns companys que havien freqüentat a Trieste, com Umberto Tommasini i Rodolfo Gunscher, i ella va fer d'infermera de la Creu Roja a tres hospitals militars. Quan aquesta columna va ser desarticulada, va romandre a la Península fins a la Retirada republicana de febrer de 1939, quan passà la frontera del Pirineu Oriental
Lucia Minon: El 9 de desembre de 1903 neix a Trieste (Friül, aleshores pertanyent a l'Imperi Austrohongarès) la bolvexic i després anarquista Lucia Minon, coneguda com Luci. El seu pare es deia Giovanni Minon i la seva mare, Anna Cossutta.
Després de la Gran Guerra participà activament en organitzacions bolxevics de Trieste, entre elles el Gruppo Giovanile delle Donne Comuniste (GGDC, Grup Juvenil de Dones Comunistes) i el cercle «Spartaco», encarà que també estava en contacte amb organitzacions anarquistes i mantenia correspondència amb l'anarquista Renato Siglich, emigrat a Hamburg (Hamburg, Alemanya), qui l'enviava la revista llibertària Il Messaggero della Riscossa.
A mitjans dels anys vint del segle XX ja es declarava anarquista.
En aquests anys va fer d'infermera voluntària de la Creu Roja Italiana.
En 1926 es casà amb l'anarquista Alpinolo Bucciarelli.
En aquesta època va ser detinguda per possessió d'un full volant de la Federazione Giovanile Comunista Italiana (FGCI, Federació Juvenil Comunista Italiana) i de textos poètics revolucionaris (Inno dei socialisti anarchici i Addio Lugano bella). Jutjada per un Tribunal Especial, va ser absolta per manca de proves.
Perseguida pels escamots feixistes, el 30 de novembre de 1926 passà clandestinament, amb la seva parella i dos companys (Ernesto Ferluga i Carlo Fon), a Iugoslàvia.
Posteriorment la parella es traslladà a Viena (Àustria) i després a París (Illa de França).
El juliol de 1927 la parella passà a Brussel·les (Bèlgica), d'on va ser expulsada el novembre d'aquell any, i finalment a Luxemburg, d'on va ser expulsada en 1928 per possessió de passaports falsos.
En aquesta època emmalaltí a causa de la fatigosa vida portada.
De bell nou a l'hexàgon francès, després d'un temps al departament de la Mosel·la, el maig de 1928 es va establir a París, on nasqué el seu fill Libero. El seu domicili esdevingué lloc de refugi i de passada de nombrosos exiliats anarquistes, com ara Anna Renner i Umberto Tommasini.
La parella realitzà una intensa activitat entre el anarquistes exiliats, tant pel que feia a la propaganda com en l'elaboració d'estratègies de defensa contra els decrets d'expulsió de l'Estat francès.
En aquesta època visqué a Alfortville (Val-de-Marne, Illa de França) i durant els primers mesos de 1935 participà activament en reunions que, sovint, es celebraven a la seu de la Confederació General del Treball (CGT) de París, juntament amb altres exiliats italians (Camillo Berneri, Virgilio Gozzoli, Umberto Marzocchi, Umberto Tommasini, etc.), sempre sota la vigilància de l'espia feixista Bernardo Cremoni, que enviava informes a l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme).
Després de deixar el seu fill adolescent en un internat francès, a finals de l'any 1936, en plena revolució col·lectivista autogestionària, passà amb el seu company a Catalunya per Perpinyà (Rosselló), juntament amb altres companys (Aurelio i Terzilio Aiacci, Gualterio Livi, Alessandro Maffei, Paquale Migliorini i Adolfo Pintucchi), i ambdós s'enrolaren l'1 de febrer de 1937 en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on trobaren alguns companys que havien freqüentat a Trieste, com Umberto Tommasini i Rodolfo Gunscher, i ella va fer d'infermera de la Creu Roja a tres hospitals militars. Quan aquesta columna va ser desarticulada, va romandre a la Península.
A mitjans de 1938 son company va emmalaltí d'un atac d'hemoptisi a les trinxeres i hagué de ser hospitalitzat a París mentre que ella restà a la Península fins a la Retirada republicana de febrer de 1939, quan passà la frontera del Pirineu Oriental.
La parella intentà embarcar cap a Amèrica, però sense resultat.
El 4 de juny de 1940 ambdós van ser detinguts a Bardonescha (Piemont) quan pretenien entrar a Itàlia.
Se li va assignar confinament primer a l'illa de Tremiti (Foggia, Pulla) i després, a partir de setembre de 1941, a l'illa de Ventotene (Isole Pontine, Tirreno, Campania), on la parella entrà a formar part de la colònia anarquista deportada a l'illa.
Després de la caiguda del feixisme, el 25 de juliol de 1943, en comptes de ser alliberada amb el seu company, van ser traslladats al camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Toscana), juntament amb altres confinats anarquistes i membres de la minoria iugoslava, considerats perillosos pel nou règim del mariscal Pietro Badoglio.
Després de l'armistici del 8 de setembre de 1943 va ser posada en llibertat.
Instal·lada a Roma (Roma, Laci) va seguir militant en el moviment llibertari.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada