Nord-est Llibertari: José Castillo Anadón

dilluns, 14 de desembre del 2020

José Castillo Anadón

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 14 de desembre de 1909 neix a Oliete (Andorra - Sierra de Arcos) l'anarcosindicalista José Castillo Anadón

en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, va ser enviat posteriorment a una Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar a la «Línia Maginot». El maig de 1940 va ser capturat pels alemanys a Saint-Dié-des-Vosges (Vosges) i, després de passar per l'Stalag VD d'Estrasburg (Alsàcia), fou deportat al camp nazi de Mauthausen, on arribà el 13 de desembre de 1940 i fou alliberat per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945

José Castillo Anadón: El 14 de desembre de 1909 neix a Oliete (Andorra - Sierra de Arcos, Terol, Aragó) l'anarcosindicalista José Castillo Anadón.

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), després de lluitar en la Guerra Civil amb l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, va ser enviat posteriorment a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot». El maig de 1940 va ser capturat pels alemanys a Saint-Dié-des-Vosges (Vosges, Lorena, Gran Est) i, després de passar per l'StalagVD d'Estrasburg (Alsàcia, Renania Europa), fou deportat, amb la matrícula 4.689, al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), on arribà el 13 de desembre de 1940.

Després de l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945 va ser repatriat a París (Illa de França) i s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

Fou membre de la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP).

L'abril de 1967 obtingué la nacionalitat francesa.

José Castillo Anadón va morir l'1 de novembre de 1967 en un accident d'automòbil a, sembla, Tolosa de Llenguadoc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...