Luis de la Rosa Sanz

Necrològica de Luis de la Rosa Sanz apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 17 d'abril de 1984

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Arcos de la Frontera (Sierra de Cádiz) l'anarquista i anarcosindicalista Luis de la Rosa Sanz 

Militant de la CNT-AIT i com a capità de l'Exèrcit Popular es replegà amb la tropa al Principat de Catalunya i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. I passà per les Companyies de Treballadors Estrangers 

Luis de la Rosa Sanz: El 14 de desembre de 1909 neix a Arcos de la Frontera (Sierra de Cádiz, Cadis, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Luis de la Rosa Sanz. El seu pare es deia Blas de la Rosa i la seva mare, Adelaida Sanz.  

Al seu poble natal treballà d'obrer de fleca i sempre fou dels primers a participar en els moviments vaguístics convocats per la Confederació Nacional del Treball (CNT), fet pel qual va passar en diverses ocasions pel Penal d'El Puerto de Santa María (Bahía de Cádiz, Cadis, Andalusia).  

Cap el 1933 va ser exclòs de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) per haver fer costat les posicions de Miguel García dins del Sindicat de la Construcció de la CNT.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 aconseguí fugir del poble i passar a Ronda (Serranía de Ronda, Màlaga, Andalusia), on s'incorporà als grups de defensa.  

Fou delegat de centúria de la «Columna Ascaso» a les muntanyes d'El Burgo (Serranía de Ronda, Màlaga, Andalusia) i posteriorment lluità al front de Madrid (Madrid, Castella la Nova).  

El febrer de 1937 va ser ferit a la batalla del Jarama, al sud-est de Madrid.  

A partir de març de 1938 combaté a Aragó i acabà la guerra com a capità d'Intendència habilitat --s'encarregava entre altres funcions, amb Cristóbal Torres Gil, d'efectuar el lliurament de les pagues a l'oficialitat i la tropa-- de la 149 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, participant en la retirada del Principat de Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. I passà per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Durant l'Ocupació alemanya, formà part de la Resistència a la zona de Gascunya.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, treballà com a obrer de fàbrica i formà part de la cenetista Federació Local d'Eusa (Gers, Occitània).  

En 1945, amb la escissió del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), s'arrenglerà amb el Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior (organització que participava en els governs de la República Espanyola en l'Exili), i va fer costat el Comitè Regional d'Andalusia de la CNT encapçalat per Pedro Rey.  

En 1946 va ser nomenat secretari de la Comarcal d'aquesta organització en el Segon Ple Regional d'Andalusia de la CNT en l'exili. La seva companya fou Carmen Mata (Carmela).  

Luis de la Rosa Sanz va morir el 20 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 9 de febrer-- de 1984 al seu domicili d'Eusa i al seu enterrament assistí un representant de la Resistència francesa. El seu germà, Desiderio de la Rosa Sanz, també va ser militant anarquista i anarcosindicalista.