Francisco Foyos Díaz

Francisco Foyos Díaz en l'exili

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 17 de desembre --algunes fonts citen setembre-- de 1905  neix a Bilbo l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Foyos Díaz 

Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Francisco Foyos Díaz: El 17 de desembre --algunes fonts citen setembre-- de 1905  neix a Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Foyos Díaz --el seu primer llinatge també citat Foyo i el segon com Trias--, conegut com Pachin o Patxin.  

De ben jovenet s'afilià al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Bilbo.  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, ocupà càrrecs de responsabilitat en el seu sindicat i per aquest motiu conegué la presó.  

El 3 de maig de 1923 va ser detingut a Bilbo, juntament amb altres companys, acusat d'impedir a trets la detenció del company Justo Gómez (Galleguín).  

Durant els anys republicans, fou president del Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT de Saragossa (Saragossa, Aragó).  

Durant els fets socials revolucionaris del 8 de desembre de 1933 va ser membre del Comitè Revolucionari, amb Buenaventura Durruti, Isaac Puente, Antonio Ejarque, Cipriano Mera i Ramón Andrés, entre d'altres, i fou detingut dos dies després quan es dirigia a Madrid (Madrid, Castella la Nova).  

El 2 d'agost de 1935 va ser tancat governativament a la presó de Calatayú (Comarca de Calatayú, Saragossa, Aragó), on coincidí amb Isabelo Romero, Alejandro Miguel i Miguel Chueca Cuartero.  

El març de 1936, amb Miguel Abós Serena i altres, participà en una reunió amb la patronal i la classe política saragossanes per a solucionar el problema de la desocupació laboral.  

El juliol de 1936 participà activament en el combats contra el cop d'Estat militar feixista i durant la guerra lluità als fronts.  

L'octubre de 1936 va ser nomenat delegat general d'Ordre Públic del Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA) i membre del Comitè Regional d'Aragó i del Comitè Nacional de la CNT-AIT.  

El gener de 1937 va ser nomenat membre de la Junta de Seguretat d'Aragó amb seu a Casp (Baix Aragó-Casp, Saragossa, Aragó).  

El novembre de 1937 estava pres a Casp pels stalinistes després de la destrucció de les col·lectivitats aragoneses per Enrique Líster Forján.  

Alliberat, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Més endavant, fou detingut per la policia feixista del govern de Vichy i el 12 d'agost de 1942 va ser reclòs al Sector B del camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània).  

El 27 de maig de 1944, amb altres companys, formà part d'un comboi amb destinació Alemanya, però el mateix dia aconseguí fugir del tren. No obstant això, fou detingut per la policia nazi i traslladat a la presó de Feldkirch (Vorarlberg, Àustria), d'on fou alliberat pels aliats en 1945.  

En 1947 era secretari de Propaganda del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior --col·laboradora amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili--.  

El 23 de gener de 1948 signà un manifest a favor de la creació del Partit Llibertari (PL). 

 Fou membre de l'Amicale des Anciens Internés Politiques et Résistants du Camp de Concentration du Vernet d'Ariège.  

Francisco Foyos Díaz va morir el 21 d'octubre de 1977 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i fou inhumat tres dies després en aquesta ciutat.