Alphonse Barbé

Capçalera de Le Semeur

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 

El de 17 de desembre 1885 à Vannes (Morbihan, Breizh) l'anarquista i militant pacifista, antimilitarista i defensor dels objectors de consciència i insubmisos al servei militar obligatori 

Essent durant mig any secretari general de la Fédération des émigrés antifascistes Espagnols en France --una organització que aconseguí agrupar i obtenir ajuda d'uns 300.000 treballadors de nacionalitat espanyola--, el novembre de 1936 marxà des de Calvados a Perpinyà per ajudar des de la Catalunya Nord el procés social revolucionari del 19 de juliol d'aquell any al Principat de Catalunya 

Alphonse Barbé: El de 17 de desembre 1885 à Vannes (Morbihan, Breizh) l'anarquista i militant pacifista, antimilitarista i defensor dels objectors de consciència i insubmisos al servei militar obligatori. 

Treballà de moliner i posteriorment fou venedor ambulant i marxant de fires. 

Essent escriptor i periodista que defensà les idees pacifistes i del seu contacte amb  Sébastien Faure descobrí l'anarquisme. 

Abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial interimperialista de 1914, defensà l'organització d'una vaga general per a impedir la guerra,i fou un destacat opositors al denominat «Manifest dels Setze» llibertaris europeus, des del pacifisme i el sindicalisme revolucionari es  considerà que era una crida a favor de la «Unió Sagrada» --el pacte de la socialdemocràcia francesa per no oposar-se a la política del Govern de la República Francesa durant la guerra interimperialista europea en nombre del patriotisme--. 

Mobilitzat, fou ferit en combat el setembre de 1915. 

El 18 de setembre de 1916, desertà del 116.º Regiment d'Infanteria i es va amagar com insubmís a París (Illa de França),  amb nom fals.​ 

El juny de 1917 fou detingut amb Louis Lecoin, Jules Lepetit, Pierre Ruff, Claude Content​ i Pierre Le Meillour​ i altres militants per haver publicat clandestinament un número del periòdic Le Libertaire, titulat «Exigeons la Paix», en una edició de 12.000 exemplars. 

Fou condemnat «pour propos alarmistes et usurpation d'état civil» a quinze mesos de presó, pena augmentada a tres anys el 3 de desembre de 1917 per la Cour d'Appel de París.  

Fou alliberat gràcies a l'amnistia d'octubre de 1919 per tornant agafar-lo a la porta de la presó i condemnat de nou el 23 de gener de 1920 a un any de presó per desertor. 

En el marc de les esperances d'emancipació generades per la Revolució dels Soviets de 1917, aleshores  durant poc temps s'adherí essent anarquista-comunista al Partit Comunista Francès (PCF) en curs de formació, del que s'allunyà ràpidament al discrepar amb el leninisme. 

Després, pel juliol de 1923 surt a Caen (Calvados, Baixa Normandia, Normandia) el primer número del periòdic Le Semeur de Normandie. Organe de Libre Discussion, títol que canviarà a partir de novembre de 1925 per Le Semeur contre tous les tyrans. Organe de culture individuelle. A partir de 1927 es publicarà a Falaise, a prop de Caen. El periòdic tindrà una certa influència, especialment en el camp antimilitarista i de suport als objectors de consciència, i comptarà amb nombrosos col·laboradors (André Durry, Saïl Mohamed, Julien Le Pen, Georges Cheve Richard,  Pierre-Valentin Berthier, Henry Poulaille, Han Ryner, Gérard de Lacaze-Duthiers i altres), però es deixarà de publicar després de 281 números, el 28 novembre de 1936 quan el gerent, Alphonse Barbé, marxà a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) per ajudar des de la Catalunya Nord el procés social revolucionari del 19 de juliol d'aquell any al Principat de Catalunya, Essent Alphonse Barbé secretari general de la Fédération des émigrés antifascistes Espagnols en France durant mig any aconseguí agrupar i obtenir ajuda d'uns 300.000 treballadors de nacionalitat espanyola. El periòdic en 1933 havia portar la campanya de defensa i suport a l'hexàgon francès del jove comunista revolucionària autònom Marinus van der Lubbe, acusat de l'incendi del Reichstag alemany. Es va publicar una col·lecció de fullets d'autors diversos, especialment biografies. A part de Barbé, en van ser gerents Émile Poulain, E. Grégoire, Lucien Bernizet i Émile Bauchet. 

Per la seva part, Alphonse Barbé publicà entre 1937 i 1938 Lu dans la presse libertaire syndicaliste espagnole. 

L'1 de febrer de 1937 surt a Nimes (Gard, Occitània) el primer número del periòdic L'Espagne Nouvelle. Hebdomadaire, édité par le Secrétariat de Documentation Ouvrière. Aquest setmanari canvià en diverses ocasions de subtítol i de periodicitat: «Bulletin d'information paraissant tous les lundis», «Organe pour la défense des militants, des conquêtes et des principes de la révolution espagnole (bimensuel)», «Organes réunis pour la défense des militants des conquêtes et des principes de la révolution sociale ibérique» i «Organe de défense des militants, des conquêtes et des principes révolutionnaires en Espagne». Sortí per substituir la desapareguda L'Espagne Antifasciste (1936-1937). El responsable (impressor i gerent) d'aquesta publicació fou sempre André Prudhommeaux i l'administrador P. Jolibois. Membres del comitè de redacció van ser Jean Dautry, Aristide i Paul Lapeyre i Alphonse Barbé, entre d'altres. Publicà articles d'altres periòdics, com ara Pan, La Révolution Prolétarienne, Solidaridad Obrera, Spain and the World o Tierra y Libertad. De la primera sèrie en sortiren 10 números, l'últim el 5 d'abril de 1937. Després, el 12 d'abril de 1937, sortí un número-cartell fora de numeració que anunciava la nova sèrie, el primer número de la qual sortí el 19 d'abril de 1937. A començaments de 1938 aquesta publicació es va fusionar amb Le Semeur, d'Alphonse Barbé, i L'Espagne Antifascista, d'Aristide Lapeyre publicada a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània. Hi van col·laborar Jaume Balius, Alphonse Barbé, Camillo Berneri, Félicien Challaye, Édouard Baladier, Jean Dautry, Marcel Dieu (Hem Day), Buenaventura Durruti, Léo Eichenbaum (Léo Voline), Etta Federn, José Gabriel, Eduardo de Guzman, Éric Hellson, Ignotus, P. Jolibois, M. Kavavanagh, Aristide Lapeyre, Paul Lapeyre, René Laurac, Robert Louzon, Ethel Mac Donald, A. De Malander, Martin, Hoche Meurant, Pierre Naville, Jane-H. Patrick, Francisco Pelegri, Pierre Piller (Gaston Leval), André Prudhommeaux, Joan Puig Elías, E. Reynier, Charles Ridel, Rudolf Rocker, Lucía Sánchez-Saornil, Hugh Slater, Ernest Tanrez (Ernestan) i altres. Aquest periòdic destaca per les seves informacions de qualitat, per la seva objectivitat i punt de vista crític sobre determinats aspectes de la revolució col·lectivista autogestionària del 19 de Juliol de 1936, i per les seves fotografies. En les seva pàgines publicà diversos articles i notícies sobre les maniobres stalinistes que es realitzaren al front d'Aragó i altres indrets --un article acabava amb l'eslògan «Per vèncer Franco, cal vèncer Stalin». Simpatitzà amb les posicions de l'agrupació anarquista revolucionària «Los Amigos de Durruti», alhora que engegaren diatribes molt dures vers el Moviment Llibertari Espanyol oficial, acusant-lo de col·laboracionista i oportunista per la participació ministerial de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El periòdic fou força crític amb el «Decret-llei Daladier-Serraut-Mandel» del Govern francès del 2 de maig de 1938 pel qual es reforçava el control policíac, s'agreujava la legislació sobre els estrangers i penava els ciutadans francesos que ajudessin els estrangers en situació irregular --dedicà en exclusiva el número doble 58-59 d'octubre de 1938 al citat decret-llei--. L'últim número, triple 67-69 en format revista sota el títol L'Espagne Indomptée, fou de juliol-setembre de 1939 --en aquest últim número es publicaren dos articles de Jaume Balius, secretari de «Los Amigos de Durruti», i altres defenses d'aquest agrupació anarquista revolucionària dissident. Publicà el fulletó L'anarchisme et l'insurrection des Asturies. La CNT et la FAI en octobre 1934, d'Ignotus, que restà incomplet. En un determinat període (1937-1938) la seva publicació s'alternà amb Terre Libre. 

Entre altres periòdics, publicà a Ce qu'il faut dire, L'Unique, Défense de l'Homme, Nouvelles Pacifistes, La Voix libertaire, L'idée anarchiste​ i Le Monde libertaire. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista Alphonse Barbé col·laborà a diverses publicacions anarquistes i pacifistes, com Les Cahiers du pacifisme (Paris, 1946-1963) òrgan de la Ligue d'action pacifiste et sociale et section française de l'Internationale des Résistants à la Guerre (IRG), Ce qu'il faut dire (París, 1944-1948) publicada per Louis Louvet, Défense de l'Homme (1947-1963) de Louis Lecoin et Louis Dorlet, L'Unique (1945-1956) d'E. Armand, Le Monde libertaire (editat a partir d'octubre de 1954), Pensée et Action (Brussel·les, 1945-1952) publicada per Hem Day, Les Nouvelles Pacifistes (París, 1949-1950) òrgan de la Confédération générale pacifiste, Le Rebelle (Épinay-sur Seine, 1945) publicada per Le Bot. 

Alphonse Barbé va morir el 21 novembre de 1983 Falaise (Calvados, Baixa Normandia, Normandia).