Antoni Daura Florenza

Antoni Daura Florenza

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de desembre de 1905 neix a Ascó (Ribera d'Ebre) l'anarcosindicalista Antoni Daura Florenza 

Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Antoni Daura Florenza: El 24 de desembre de 1905 neix a Ascó (Ribera d'Ebre) l'anarcosindicalista Antoni Daura Florenza --citat en ocasions el segon llinatge com Florensa--. El seu pare es deia Antonio Daura i la seva mare, Rosa Florenza.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), el 10 d'abril de 1932 prengué la paraula en el seu nom en el primer enterrament civil que es va fer a Ascó.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, s'enrolà com a milicià en la «Columna Durruti» i lluità al front d'Aragó. Després de la militarització de les milícies continuà com a soldat en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va ser enviat a una Companyia de Treballadores Estrangers (CTE) a les mines de la zona d'Ausat (Arièja, Occitània).  

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista, s'integrà en el 21 Regiment de Marxa dels Voluntaris Estrangers i el juny de 1940, amb la rendició de l'Exèrcit francès a Alemanya, en va caure presoner. Després de passar per l'Stalag XII C de Wiebelstein (Renània-Palatinat, Alemanya), el 14 de maig de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 3.174, i destinat al «Kommando Steyr», on treballà de paleta.  

A finals de 1944, després de ferir-se en un genoll, va ser reenviat a Mauthausen molt malmès i, després de ser operat per un metge iugoslau pres anomenat Víctor, pogué fugir de la cambra de gas gràcies a la solidaritat i les cures de diferents companys, entre ells el practicant escalenc Pere Freixas. Aconseguí, per mor la complicitat de nombrosos deportats (Galopa, Maeso i algun altre), restar al camp central, on mantingué una estreta amistat amb Josep Ester Borràs.  

Després de l'alliberament del camp de concentració per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945, va ser repatriat greument malalt cap a París (Illa de França) i hospitalitzat a Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània) i a una casa de repòs a Vic de Sòs (País de Foix, Arièja, Occitània), on el desembre de 1945 la seva companya Teresa Rosa Florensa i la seva filla Aurora, que havien restat al Principat de Catalunya, pogueren reunir-se amb ell després d'haver passat clandestinament la frontera del Pirineu.  

La família així reunida s'instal·là a Saint-Pierre-d'Allevard (Isera, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Delfinat, Arpitània).  

En 1967, amb Andrés Martín, fou un dels responsables de la Zona X (Isera, Savoia i Alta Savoia) de la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP).  

Antoni Daura Florenza va morir el 13 d'octubre de 1987 a l'Hospital de La Tronche (Isera, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Delfinat, Arpitània).  

Els seus germans, Francesc i Josep Daura Florenza, també van ser militants anarcosindicalistes.