Vicente Rodrigo Andrés

Vicente Rodrigo Andrés

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de desembre de 1910 neix a València l'anarquista i anarcosindicalista Vicente Rodrigo Andrés 

Militant de la FAI, la FIJL i la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el de la platja d'Argelers de la Marenda 

Vicente Rodrigo Andrés: El 24 de desembre de 1910 neix a València (l'Horta de València, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Vicente Rodrigo Andrés. El seu pare es deia Salvador Rodrigo i la seva mare, Vicenta Andrés.  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià).  

Durant la Guerra Civil col·laborà en Agitación, òrgan conjunt de la CNT-AIT, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL); en Fragua Social, òrgan de la Regional valenciana de la CNT-AIT; i en Nosotros, portaveu de la FAI.  

També lluità als fronts, enquadrat en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). Trobant-se en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), quan l'Ocupació alemanya, el 22 de juny de 1940, va ser capturat pels alemanys a Belfort (Belfort, Bourgogne-Franche-Comté) i tancat a l'Stalag XI-A d'Altengrabow (Dornitz, Möckern, Saxònia, Alemanya).  

El 26 d'abril de 1941 va ser deportat, sota la matrícula 4.053, al camp d'extermini nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) i va ser integrat en el «Kommando Steyr», conegut com «Kommando de la Mort». Després de l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945 per soldats nord-americans, i de passar un temps a l'Hospital Bicêtre de Le Kremlin-Bicêtre (Val-de-Marne, Illa de França) per a restablir-se, s'instal·là a París (Illa de França), on seguí militant en la CNT-AIT i en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP).  

Sembla que és el mateix que en la primavera de 1948, amb S. Fusté, A. Tudurí, J. Olear i E. Vivancos, formà part de la comissió provisional de la Laborista Esperantista Asocio (LEA, Associació Obrera Esperantista).  

Molt castigat per les seqüeles de la deportació, Vicente Rodrigo Andrés va morir el 12 de gener de 1979 al seu domicili del X Districte de París, on vivia amb Pablo Segura Badía.