Salomon Alkalay

Necrològica de Salomon Alkalay apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 24 de gener de 1989

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El  22 de novembre de 1902 neix a Kiustendil (Bulgària) l'anarquista sefardita Salomon Alkalay 

Treballant a Besièrs, quan el cop militar feixista de juliol de 1936, partí cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, amb un grup de companys de Montpelhièr. A causa de les seves conviccions pacifistes i no violentes, va ser enviat pel Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT a la col·lectivitat de la Granadella (les Garrigues), on s'encarregà sobretot de l'escola local 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment va poder retornar a Besièrs 

Salomon Alkalay: El  22 de novembre --algunes fonts citen erròniament el de 20 de setembre-- de 1902 neix a Kiustendil (Kiustendil, Principat de Bulgària; actual Bulgària) l'anarquista Salomon Alkalay. Fill d'una família sefardita, el seu pare es deia Abraham Alkalay i la seva mare, Rifeka Alkalay.  

Per les seves idees s'hagué d'exiliar a París (Illa de França), on entre 1926 i 1932, on treballa en el seu ofici de sabater.  

A partir de 1932 s'establí a Besièrs (Erau, Occitània), on treballà en una cooperativa de fabricació de calçat trenat situada al número 40 de l'avinguda del Marécha Foch. Aquesta cooperativa, que havia estat fundada pel militant anarquista búlgar Georges Kolouharov, tenia en nòmina un gran nombre de militants compatriotes (Ivan Balev, K. Bratinov, T. Gramaticov, Stephan Nicolaev, Ivan Popov, Nicolas Simeonov, B. Trifanov, Constantin Vassiliev i alguns altres). La major part dels obrers estava allotjats als locals de la cooperativa.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, partí cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, amb un grup de companys de Montpelhièr (Erau, Occitània). A causa de les seves conviccions pacifistes i no violentes, va ser enviat pel Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a la col·lectivitat de la Granadella (les Garrigues), on s'encarregà sobretot de l'escola local.  

La primavera de 1937 va ser inscrit en una llista de «terroristes» aixecada per la Direcció General de Seguretat francesa on es deia que estava en relació amb una organització anarquista búlgara els responsables de la qual es trobaven a Canas (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment va poder retornar a Besièrs.  

Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Montpelhièr i s'integrà en el Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT), ocupant en diferents ocasions càrrecs de responsabilitat orgànica en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i finalment Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT .  

En 1948 treballava de sabater a l'empresa de la madame Olazaran, al número 1 del carrer Puits du Temple de Montpelhièr, i era responsable de la Secció Local de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

El maig de 1961 pronuncià l'al·locució fúnebre del militant confederal Vicent Fontanet Gombau.  

Cobrà una petita jubilació, però per profundes conviccions llibertàries mai no va demanar ajudes a l'Estat. 

Salomon Alkalay va morir el 28 de juliol de 1988 a l'Hospital Saint-Charles de Montpelhièr.