diumenge, 29 de novembre del 2020

Hanns-Erich Kaminski

Portada de l'edició catalana del llibre de Kaminski

Portada de l'edició catalana del llibre de Kaminski


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

El 29 de novembre de 1899 neix a Labiau (Prússia Oriental, Prússia, actual Polessk, Kaliningrad, Rússia), el periodista i escriptor anarquista Erich Halpérine Kaminski, més conegut com Hanns-Erich Kaminski 

Amb l'esclat de la revolució col•lectivista autogestionària del 19 de Juliol, el setembre de 1936 marxà, amb la seva companya Anita Karfunkel, passant pel Pirineu Oriental, a Barcelona, on romandrà fins al gener de 1937 

Hanns-Erich Kaminski: El 29 de novembre de 1899 neix a Labiau (Prússia Oriental, Prússia) --actual Polessk (Kaliningrad, Rússia)-- el periodista i escriptor anarquista Erich Halpérine Kaminski, més conegut com Hanns-Erich Kaminski --no l'hem de confondre amb el traductor del rus Ilia (Ély) Halpérine-Kaminsky-- i que va fer servir també els pseudònims Max Tann i Noël Pierre Lenoir. Fill d'una família jueva, els seus pares, Rosa i Max Kaminski, eren comerciants.  

Estudià Secundària a Königsberg (Prússia Oriental, Prússia, actual  Kaliningrad, Kaliningrad, Rússia).  

Allistat en la Força Aèria, no entra en combat durant la Gran Guerra.  

En acabar el conflicte bèl·lic, estudià economia, filosofia de les ciències socials i literatura a les universitats de Königsberg, Friburg de Brisgòvia (Baden-Württemberg, Alemanya), Berlín (Ciutat Estat de Berlín, Prússia, Alemanya) i Frankfurt del Main (Hessen, Alemanya).  

El maig de 1921 es matriculà en economia a la Universitat de Heidelberg (Baden-Württemberg, Alemanya) i el febrer de 1922 es doctorà en ciències econòmiques amb una tesi sobre la teoria del dúmping (Zur Theorie des Dumping).  

Políglota, parlava fluidament el francès, l'italià i el castellà.  

En 1922 publicà Die Konferenz der Internationalen (La Conferència de la Internacional).  

Entre 1922 i 1926 realitzà viatges a Itàlia, al Regne d'Espanya i al Marroc ocupat per l'Exèrcit espanyol i envià reportatges sobre aquesta guerra colonial al Rif.  

En 1925 publicà, amb Giacomo Matteotti, Fascismus in Italien (Feixisme a Itàlia).  

En 1926 dirigí el periòdic socialista Die Volksstimme (La Veu del Poble).  

Entre 1928 i 1933 visqué a Berlín, on col·laborà en nombroses publicacions alemanyes esquerranes, com ara Berliner Tageblatt, Volkszeitung, Vossische Zeitung, Die Dame, Berliner Illustrierte Zeitung, BZ am Mittag, 8-Uhr-Abendblatt, Die Welt am Montag i, sobretot, Die Weltbühne, que dirigí un temps i en el qual signà sota el pseudònim Max Tann.  

El 25 de febrer de 1933, arran de la victòria nacionalsocialista i dos dies abans de l'incendi del Reichstag, abandonà Alemanya i s'instal·là a París (Illa de França), on treballà com a redactor de diverses publicacions (Petit Niçois, Germinal, Journal des Vivants, Mercure de France i alguna altra).  

Amb altres refugiats alemanys (Emil Julius Gumbel, Arthur Holitscher i alguns altres) formà el Grup alemany de la Lliga dels Drets de l'Home (LDH) francesa.  

Decebut per les polítiques socialdemòcrata i stalinistes alemanyes, s'acostà als cercles anarquistes, sobre tot a l'AssociacióInternacional dels Treballadors (AIT).  

Des de l'exili col·laborà en la revista vienesa Das Blaue Heft.  

També participà amb el Lutetia-Kreis (Cercle del Lutetia), comitè format per diferents corrents polítiques amb la finalitat de crear un front comú antifeixista que es reunia a l'Hotel Lutetia de París.  

Amb l'esclat de la revolució col·lectivista autogestionària del 19 de Juliol, el setembre de 1936 marxà, amb la seva companya Anita Karfunkel, passant pel Pirineu Oriental, a Barcelona, on romandrà fins al gener de 1937.  

Assistí als funerals proletaris de Buenaventura Durruti i el seu testimoni sobre aquest esdeveniment serví de pròleg al llibre de Hans Magnus Enzensberger Der kurze Sommer der Anarchie. Buenaventura Durrutis Leben und Tod (1972. El curt estiu de l'anarquia. Vida i mort de Buenaventura Durruti).  

Sembla que la parella participà en la visita que va fer Emma Goldman a les col·lectivitzacions agràries i posteriorment va mantenir correspondència amb la destacada militant anarcofeminista.  

Fruit de la seva experiència al Principat de Catalunya publicà en francès el maig de 1937 a París el seu llibre Ceux de Barcelone (Els de Barcelona; publicat en català en 1976 amb pròleg de Josep Peirats).  

En aquesta època col·laborà en Le Libertaire.  

En 1938 publicà un pamflet contra l'antisemitisme de l'escriptor Céline (Céline en chemise brune ou le Mal du présent) i la biografia Bakounine, la vie d'un révolutionnaire.  

En aquesta època va escriure l'assaig Troisième Reich. Problème sexual, però que només es publicà en 1940 en una traducció castellana (El nazismo como problema sexual. Ensayo de psicopatologia).  

En 1940, amb l'ocupació nazi alemanya de París, marxà a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va fer amistat amb Volin, i durant un temps va estar internat al Centre de Treballadors Voluntaris (CTV) del Clos de Sant Josep (Prat e Bonrepaus, Arièja, Occitània) per la seva qualitat de ciutadà alemany.  

Després viatjà a Lisboa (Portugal), on buscà contactes per abandonar Europa.  

A Lisboa va coescriure amb la seva companya el Journal de Lisbonne, que no ens ha arribat.  

Rudolf Rocker no aconseguí autorització per portar-lo als Estats Units, però Diego Abad de Santillán es va fer amb visats argentins per a ell i la seva companya. En 1941 s'instal·là a Buenos Aires.  

A l'Argentina va fer servir el pseudònim Noël-Pierre Lenoir --deia que era un doctor francès nascut al Pas-de-Calais i educat a la Sorbona-- i publicà nombrosos llibres, com ara Los problemas de la paz (1943), Préface à la paix (1944), La reconstrucción de Europa (1944), El renacimiento socialista (1946), Sociología de la revolución. Génesis, desarrollo y eclipse de las revoluciones a través de la historia (1947), Revolución, altitud 4.000 metros (1958), Historia del amor en Occidente (1959) i algun altre.  

Hanns-Erich Kaminski va morir a començaments de la dècada dels seixanta (1960 o 1963) a Buenos Aires (Argentina).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada