Concentració republicana multitudinària a Figueres en 1868

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de novembre del 1868, la ciutat de Figueres (Alt Empordà) es va convertir en l'escenari d'una de les concentracions republicanes més multitudinàries que s'han celebrat a les comarques gironines  

La manifestació va recórrer alguns dels principals carrers de Figueres fins a arribar a la plaça de l'ajuntament 

Concentració republicana multitudinària a Figueres en 1868: El 29 de novembre del 1868, Figueres (la Garriga, Alt Empordà) es va convertir en l'escenari d'una de les concentracions republicanes més multitudinàries que s'han celebrat a les comarques gironines. La manifestació va recórrer alguns dels principals carrers de la ciutat fins a arribar a la plaça de l'ajuntament, aleshores de la Revolució. 

L'Empordà  (Alt i Baix) ha estat, des de molt temps enrere, un dels principals bressols del republicanisme, i la ciutat de Figueres, el seu epicentre principal. En tenim un munt d'exemples, de noms que s'han convertit en mites del republicanisme, com ara Abdó Terrades, Joan Tutau i Narcís Monturiol, però també s'hi han escrit algunes fites memorables, entre les quals podem incloure la data del 29 de novembre del 1868, quan Figueres es va convertir, per unes quantes hores, en la del republicanisme català i el mateix Tutau, vingut expressament de Barcelona, va poder exclamar: "Avui sí que podem manifestar amb el front rígid i l'ànim aixecat, en aquest país, davant d'Espanya, davant el món sencer, que aquí, en aquesta comarca, domina sobretot la idea republicana." 

La fita cal situar-la en un context històric excepcional. Han passat poques setmanes des del destronament d'Isabel II i els nuclis republicans i federalistes pressionen per tal de condicionar l'orientació del nou règim. La manifestació, organitzada pel Comitè Republicà del Partit de Figueres, vol expressar el desacord per la inclusió d'alguns dels Demòcrates al manifest Unió de tots els liberals i, al mateix temps, posar de manifest el caràcter federal de l'Empordà.  

El cronista que es farà ressò de l'acte des de les pàgines d'El Ampurdanés la definirà com una manifestació "imponent, majestuosa" i conclourà que "mai havia presenciat Figueres un acte tan important i que tanta influència pogués exercir en els destins del país". Alguns cronistes parlen de 20.000 assistents, cosa que volia dir que hi havia acudit molta gent de fora de Figueres, segurament de molts pobles de l'Alt i de Baix Empordà, com també del Pla de l'Estany i de la Garrotxa. La riuada de gent es nodreix de veïns del conjunt del territori. En total, s'hi poden veure prop de 80 estendards, 50 dels quals pertanyen a alguns pobles de l'Alt Empordà i més enllà d'aquest. En algun cas, com ara Espolla (Albera, Alt Empordà), Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà), Cadaqués (Serra de Rodes/Camp de Creus, Alt Empordà) i Llançà (Serra de Rodes/Camp de Creus, Alt Empordà), els simpatitzants republicans hi van en corporació. Els de la Jonquera (Albera, Alt Empordà) porten una immensa campana pintada amb els colors morat, groc i encarnat, mentre que a la resta d'estendards es reclama la República Federal, la llibertat de cultes o altres proclames del Partit Democràtic i Republicà.  

A dos quarts de dues de la tarda, la comitiva arrenca des de la plaça del Joc de la Pilota i recorre diferents carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la plaça de la Revolució, l'actual de l'ajuntament.  

Durant tot el trajecte, la gent desfila "amb l'ordre més complet i la més admirable conducta", mentre alternen els càntics de La Marsellesa (versió catalana d'Anselm Clavé) i l'Himne de Riego amb visques a la llibertat, a la sobirania del poble i a la República Federal. 

A la fi del recorregut, una delegació dels manifestants es reuneix amb els responsables municipals per tal de demanar-los "el concepte que els mereix una manifestació tan imponent" i per reclamar-los que donin a conèixer al Govern provisional espanyol "que els Demòcrates d'aquesta comarca desitgen la República Federal".  

Des del balcó de l'ajuntament, l'alcalde s'adreça als manifestants i evita mullar-se, tot proclamant que "les autoritats es veuen obligades [...] a no declarar-se partidàries d'una determinada forma de govern perquè amb aquestes declaracions sempre s'exerceix pressió a la massa electoral", una frase certament absurda en boca d'un polític.  

Els parlaments dels convocats són, lògicament, molt més compromesos i es centren a explicar "els avantatges immediats de la República Federal [...] ja sigui per poder reunir-se o per expressar les idees".  

Els oradors també reclamen la supressió de les Quintes i el sufragi universal per als majors de 20 anys.  

En representació del Centre Federalista de Barcelona, Joan Tutau critica el Govern provisional per haver "abandonat el terreny de la imparcialitat" i proclama que, "després d'això, els republicans tenen el deure d'oposar manifestació a manifestació i la República a la Monarquia".  

Les mobilitzacions es convertiran en un dels principals instruments dels dirigents federalistes, perquè els permet demostrar la capacitat per recollir les inquietuds de la ciutadania.  

L'acte acaba amb una desfilada dels estendards i amb crides a la Revolució de Setembre i a la República.