Emili Vivas Blanco
El 19 d'agost es va publicar que Emili Vivas Blanco havia mort a Perpinyà el 19 d'agost de 1961. Ara tenim la data i lloc de naixement: el 6 de novembre de 1901 a la ciutat de València.
--
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de novembre de 1901 neix a València el periodista anarquista i anarcosindicalista Emili Vivas Blanco
El 1919 va ser processat amb cinc companys per fets esdevinguts el març d'aquell any durant la vaga de «La Candadenca»
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i amb l'Ocupació nazi alemanya va ser un dels primers en afegir-s'hi a la Resistència al Rosselló i al Llenguadoc
Detingut per les autoritats de Vichy, va ser empresonat uns mesos a Tolosa de Llenguadoc. L'estiu de 1943 va ser detingut a Perpinyà per la Gestapo. En 1944 es trobava tancat a la presó parisenca de Fresnes
El maig de 1945 assistí al Congrés de París de reorganització de la CNT en l'Exili com a delegat de Perpinyà
Emili Vivas Blanco: El 6 de novembre de 1901 neix a València (l'Horta de València, País Valencià) el periodista anarquista i anarcosindicalista Emili Vivas Blanco -també citat erròniament Vives-. El seu pare es deia Josep Vivas i la seva mare, Dolors Blanco.
En 1919 va ser processat amb cinc companys per fets esdevinguts el març d'aquell any durant la vaga de «La Candadenca».
Durant els anys vint emigrà als Estats Units d'Amèrica.
S'instal·là a Lorain (Ohio, EUA), on amb Jordi Vidal dirigí entre 1926 i 1928 la publicació anarcoindividualista Algo --un full fet amb multicopista editat a Cleveland i del qual sortiren vuit números--.
En aquesta època va fer amistat amb Joseph Litwak i Lena Smith.
Durant la campanya en defensa de Sacco i Vanzetti va ser empresonat juntament amb la seva companya.
De bell nou a la Península, milità en el sindicats trentistes a Catalunya.
El juny de 1932 va ser nomenat secretari de l'AteneuSindicalista Llibertari de Barcelona i, a partir del gener de 1933, milità en la Federació Sindicalista Llibertària (FSL).
El maig de 1933 va ser nomenat membre del Comitè de Relacions dels Sindicats d'Oposició de la Confederació Nacional del Treball, amb Ángel Pestaña, Josep Robusté, Camil Piñón, Baptista Marco, Ricard Fornells, Josep Olivo, Francisco Arín i Juan López.
El 13 de desembre de 1933 signà a Barcelona, amb Agustí Gibanel, en representació de la FSL, el manifest de creació de l'AliançaObrera.
En aquesta època col·laborà en el periòdic Cultura Llibertària (1931-1933), òrgan del sindicalisme trentista.
Ja en la CNT unificada el maig de 1936 en el decurs del Congrés de Saragossa, durant els anys bèl·lics exercí de secretari del Sindicat de Periodistes de València i fou secretari de la Redacció de Fragua Social, passant després a fer de corresponsal d'aquest periòdic cenetista valencià a Barcelona valencià.
L'agost de 1937 va ser detingut sota l'acusació d'haver publicat en Fragua Social unes ratlles anònimes i considerades a nivell governamental injurioses contra el director general de Seguretat, imputació de la qual es desmarcà.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i amb l'Ocupació nazi va ser un dels primers en afegir-s'hi a la Resistència al Rosselló i al Llenguadoc.
Detingut per les autoritats de Vichy, va ser empresonat uns mesos a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
L'estiu de 1943 va ser detingut a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) per la Gestapo.
Quan l'Alliberament de París l'agost de 1944 es trobava tancat a la presó de Fresnes.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, col·laborà en la publicació Exilio (1944-1947).
El maig de 1945 assistí al Congrés de París de reorganització de la CNT en l'Exili com a delegat de Perpinyà. Amb l'excisió de la CNT, milità en l'organització a Perpinyà del Subcomitè Nacional de la CNT en el Exterior, col·laboradora amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili.
En 1946 va ser nomenat secretari de la Regional dels Pirineus Orientals.
En 1954 a Tolosa de Llenguadoc participà en el Ple del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.
Entre 1956 i 1957 exercí a Tolosa de Llengusdoc com a vicesecretari del Subcomitè Nacional, encapçalat per Ramón Liarte Viu.
Entre 1956 i 1958 també dirigí el periòdic España Libre.
Els seus últims anys els passà a Perpinyà amb la seva companya Amparo Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada