Santiago Berrar Laplaza
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de novembre de 1902 neix a Castejón de Valdejasa (Cinco Villas) l'anarquista i anarcosindicalista Santiago Berrar Laplaza
Militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental acompanyat per la seva companya, Concepción Collado Díaz, i els seus dos infants, però la família va ser separada per les autoritats franceses i ella i els infants acabaren retornant a l'Espanya franquista. Ell va ser internat en diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com ara el de la Platja d'Argelers de la Marenda i el castell de Cotlliure, des del qual va ser traslladat Algèria i reclòs al camp de concentració de Djelfa
Santiago Berrar Laplaza: El 6 de novembre de 1902 neix a Castejón de Valdejasa (Cinco Villas, Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Santiago Berrar Laplaza, conegut com El Maño. La mare va morir als pocs dies del part d'alguna infecció i va ser criat per una veïna del poble fins que el seu pare es tornà a casar i la madrastra cuidà els tres germans de la família.
Sortí del seu poble natal per fer el servei militar com a soldat del Batalló de Caçadors d'Àfrica Núm. 18, de la I Companyia, establert a Tafersit (Melilla, Rif; actualment pertanyent a Driouch, Marroc), i, per millorar la seva situació, signà per tres anys l'allistament a la Legió, participant en accions bèl·liques al Rif.
Un cop llicenciat, s'instal·là a Barcelona, on vivia el seu germà José Berrar Laplaza, que treballava de portuari. Visqué a les «Cases Barates» de Can Tunis del barri d'Horta i treballà de descarregador al moll, especialment carbó.
En aquesta època s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
El novembre de 1930, per repartir fulls clandestins on es feia una crida a la vaga general en solidaritat amb els obrers madrilenys, va ser empresonat. També va ser va ser tancat per participar en la vaga general de maig de 1933, aquesta vegada al vaixell presó Manuel Arnús, i posteriorment per prendre part en la vaga de tramvies de juliol de 1934.
Era el soci 164 de l'Organització Sanitària Obrera (OSO) del seu barri.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, marxà al front amb la Columna «Los Aguiluchos» i l'octubre d'aquell any va ser ferit.
Després de la seva convalescència a Barcelona, s'afilià a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i s'integrà en les Patrulles de Control, pertanyent, com a delegat, als Comitès de Coordinació i Informació (antics Comitès de Defensa).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental acompanyat per la seva companya, Concepción Collado Díaz, i els seus dos infants, però la família va ser separada per les autoritats franceses i ella i els infants acabaren retornant a l'Espanya franquista. Mentrestant, ell va ser internat en diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com ara el de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i el castell de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló), des del qual va ser traslladat al nord d'Àfrica i reclòs al camp de concentració de Djelfa (Algèria).
En 1943, després de l'alliberament del camp per les tropes aliades, s'integrà en la 361A Companyia «Pioneers» l'Exèrcit britànic, formada íntegrament per exiliats de nacionalitat espanyola, i lluità contra els nazis alemanys a Tunísia.
En 1944 va ser desmobilitzat a Glasgow (Escòcia).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Coventry (West Midlands, Anglaterra), on treballà en la indústria i s'ajuntà amb una vídua de guerra que tenia dos nens i una nena.
Santiago Berrar Laplaza va morir en data indeterminada a Coventry.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada