Necrològica de Leonardo Rubio García apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 de maig de 1976
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de novembre de 1895 neix a Bizkaia l'anarquista i anarcosindicalista Leonardo Rubio García
Militant de la FAI i de la CNT-AIT, després del cop militar feixista de juliol de 1936 lluità als fronts i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Leonardo Rubio García: El 6 de novembre de 1895 neix a Bizkaia (País Basc, Euskal Herria) l'anarquista i anarcosindicalista Leonardo Rubio García.
Des dels 14 anys milità en el moviment llibertari.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera emigrà a l'hexàgon francès i en 1928 era a Caen (Calvados, Baixa Normandia, Normandia).
En 1928 s'uní sentimentalment amb Justa Olmo Yañez, vinculada també a la FAI, amb qui tingué una filla, Azucena.
Posteriorment passà a París (Illa de França), on freqüentà Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti i altres destacats militants.
En 1931, amb la proclamació de la República, retornà a Sestao (Bizkaia, País Basc, Euskal Herria), on milità en la CNT-AIT.
Participà activament en els fets revolucionaris de l'octubre de 1934, a la conca minera de Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria), fets pels quals hagué de retornar a l'hexàgon francès.
La policia l'acusà de ser un dels atracadors, amb Gonzalo Arce Barahona, Francisco Lafuente Ibañez i Antonio Hilera Álvarez, de la sucursal del Banco de Vizcaya d'Ortuella (Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) que es va perpetrar el maig de 1935.
Posteriorment, amb la seva família, s'instal·là a Barcelona.
Després del cop militar feixista de juliol de 1936 lluità als fronts i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
En 1946 s'establí a París, on formà part de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.
En 1969 es traslladà a Besièrs (Erau, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta ciutat.
Leonardo García Rubio va morir el 13 de febrer de 1976 a Besièrs.
L'octubre de 2014, la seva filla Azucena Rubio Olmo participà en uns actes d'homenatge al seu pare, emmarcats en un cicle de commemoració de la revolució proletària d'octubre de 1934, que se celebraren a Sestao.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada