Dora Esther Ris

Dora Ris amb sa filla Michèle (Versalles, octubre de 1940) [CIRA - Lausana]

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 de novembre de 1907 neix a Lindau (Zuric) l'anarquista Dora Esther Ris 

En 1936 va marxar a Barcelona amb el seu company André Prudhommeaux, passant per Perpinyà, on va publicar, amb Aristide Lapeyre, els primers números del periòdic L'Espagne antifasciste i La Nouvelle Espagne Antifasciste, i la parella va participar al grup «Los Amigos de Durruti». A iniciativa d'Aristide Lapeyre, el 6 de febrer de 1937 s'havia editat a Perpinyà el primer número del Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution Espagnole Antifasciste. Organe de la Fédération des Comités Espagnols d'Action Antifasciste en France   

Dora Ris: El 8 de novembre de 1907 neix a Lindau (Zuric, Suïssa) l'anarquista Dora Esther Ris, també coneguda com Dora Prudhommeaux o Dori Prudhommeaux, pel llinatge del seu company. El seu pare es deia Paul Traugott Ris, director de pensió, i la seva mare, Tabitha Barbara Waldvogel.  

Es guanyà la vida com a mestra a París (Illa de França).  

Companya del revolucionari comunista anarquista André Prudhommeaux (André Prunier) des de 1926, el 6 d'octubre de 1928 es casaren al XX Districte de París i tingueren dues filles, Jenny i Michèle.  

La parella obrí la «Librairie Ouvrière», al número 67 del bulevard de Belleville del XX Districte de París, molt freqüentada per militants de l'oposició d'esquerra comunistes italiana.  

Cosignà amb el seu son company nombroses publicacions mentre ella s'encarregava de les traduccions a l'alemany, llengua que el seu company es resistia a aprendre.  

Durant l'estiu de 1930 la parella va fer un viatge a Alemanya amb la finalitat de trobar-se amb militants del Kommunistischen Arbeiter-Partei Deutschlands (KAPD, Partit Comunista Obrer d'Alemanya) i de l'Allgemeine Arbeiter-Union Deutschlands (AAUD, Unió General de Treballadors d'Alemanya) i buscar documentació sobre els moviments revolucionaris sorgits de l'Spartakusbund (Lliga Espartaquista).  

Un cop tancada la llibreria, en 1931 s'instal·là a Nimes (Gard, Occitània).  

En 1934 la parella realitzà un últim viatge a Alemanya, on van ser detinguts i tancats un temps i finalment expulsats del país.  

En 1934 la parella publicà el fullet Spartacus et la commune de Berlin (1918-1919).  

Amb el seu company va fer una breu estada a la Barcelona revolucionària, passant per Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on van publicar, amb Aristide Lapeyre, els primers números del periòdic L'Espagne antifasciste i La Nouvelle Espagne Antifasciste.  En 1937 la parella va participar a «Los Amigos de Durruti».  

A iniciativa d'Aristide Lapeyre, el 6 de febrer de 1937 s'havia editat a Perpinyà el primer número del Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution Espagnole Antifasciste. Organe de la Fédération des Comités Espagnols d'Action Antifasciste en France.  

En 1937 la parella va publicar Catalogne Libre (1936-1937) i Où va l'Espagne?. 

Quan l'Ocupació alemanya, el juliol de 1940, es refugià amb el seu company i la seva filla Jenny a casa de la seva família a Evilard (Berna, Suïssa).  

Ella retornà temporalment a l'Illa de França per a tenir la seva segona filla, Michèle, i restà al domicili dels sogres a Versailles (Yvelines, Illa de França).  

De bell nou a Suïssa, els anys posteriors visqué a Evilard, a Grindelwald (Berna, Suïssa) i a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa), on el seu company col·laborà en revistes literàries i seguia cursos universitaris i ella es dedicava a fer traduccions. Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, a finals de 1946, tota la família abandonà Suïssa i s'establí a Versalles.  

Amb el seu company va ser una de les animadores del Cercle Llibertari d'Estudiants (CLE).  

Cosignà amb el seu company i altres anarquistes el text «Matériaux pour un contre-manifest de l'individualisme révolutionnaire», publicat en el Bulletin du Cercle Libertaire des Étudiants del 15 de juny de 1949.  

En 1968 el seu company André Prudhommeaux finà.  

Trobem col·laboracions seves en diferents publicacions periòdiques, com ara Les Cahiers de Terre Libre, Éditions du Combat Syndicaliste i L'Homme Réel.  

Dora Ris va morir el 23 de setembre de 1988 a Versalles. Documentació seva es troba dipositada al Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Lausana i a l'International Institut of Social History (IISH) d'Amsterdam.