Justo Arribas Murillo

Necrològica de Justo Arribas Murillo apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de setembre de 1989

                    

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 de novembre de 1911 neix a Zuera (Comarca Central) l'anarcosindicalista Justo Arribas Murillo 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, des dels quals passà a les Companyies de Treballadors Estrangers 

Justo Arribas Murillo: El 8 de novembre de 1911 --algunes fonts citen erròniament 1909-- neix a Zuera (Comarca Central, Saragossa, Aragó) l'anarcosindicalista Justo Arribas Murillo, conegut com El Maño. El seu pare es deia Justo Arribas i la seva mare, Teresa Murillo.  

Va créixer al barri de Santa Isabel de Saragossa (Saragossa, Aragó) i en els anys trenta del segle XX s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Participà activament en el moviment revolucionari de desembre de 1933 a Zuera. Jutjat per un Tribunal d'Urgència per aquest fet amb 24 companys més, el 5 de febrer de 1934 va ser absolt, ben igual que tots els seus companys.  

Fou milicià durant la guerra i després tinent en la 119 Brigada Mixta de la Divisió Durruti de l'Exèrcit Popular de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i agent de policia.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, des dels quals passà a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Durant l'Ocupació alemanya s'integrà en la Resistència i actuà en un maquis a la zona de Savoia (Arpitània).  

Després de la Segons Guerra Mundial interimperialista s'establí a Taulinhan (Droma, Delfinat, Roine-Alps, Occitània), on treballà a les pedreres i milità en la CNT-AIT en l'Exili i després de la Regional Exterior de la regió.  

Malalt de silicosi que el va minar durant 25 anys i molt accidentat arran d'un sinistre amb motocicleta, després de anys hospitalitzat a diverses clíniques, Justo Arribas Murillo va morir el 20 de març --algunes fonts citen erròniament el 26 de març-- de 1989 a la Residència Les Fontgères de Niom (Baronies Delfineses, Droma, Delfinat, Roine-Alps, Occitània) --algunes fonts citen erròniament Taulinhan-- i va ser incinerat a Aurenja (Valclusa, Provença, Occitània).