Ambrosi Carrion i Juan

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de novembre de 1973 mor a casa seva a Cornellà de Conflent (Conflent) el dramaturg, poeta, novel·lista i i ateneista obrerista català Ambrosi Carrion i Juan. Havia nascut a Gervasi de Cassoles (Barcelona) en 1888 

L'Ateneu Art i Cultura de l'Escala va organitzar un jocs florals, presidits per Ambrosi Carrion, durant la festa major, el setembre de 1914 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. S'instal·la a París 

Ambrosi Carrion i Juan: El 28 de novembre de 1973 mor a casa seva a Cornellà de Conflent (Conflent) el dramaturg, poeta, novel·lista i ateneista obrerista català Ambrosi Carrion i Juan. Havia nascut a Gervasi de Cassoles (Barcelona) en 1888. 

Es doctorà en Filosofia i Lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar, seguida d'Epitalami (1912) (adaptada per a òpera el 1936), El fill de Crist (1912), Periandre (1913), La núvia verge (1915), Clitemnestra (1916) i altres. Influït de primer per Hauptmann i D'Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d'arrel hel·lènica. Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials. Adaptà a l'escena catalana obres d'Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames (1918), La miraculosa (1920), El fogueral (1925), Niobe (1928), L'ombra (1927), i amb El mal traginer (1916) o l'HereuRiera (1940) s'aproximà a la tradició popular. Autor de prop d'una seixantena d'obres, bona part de les quals restà sense publicar (només publicà vint-i-tres) o estrenar (n'estrena trenta-quatre), entre les quals La dama de Reus (1949, publicada el 1989 i no estrenada fins el 2008). 

L'Ateneu Art i Cultura de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) va organitzar un jocs florals, presidits per Ambrosi Carrion, durant la festa major, el setembre de 1914. Del llibre recull de 1914 en va fer una edició facsímil la Llibreria Els Trobadors de l'Escala, que tingué contactes amb la seva filla, resident al Conflent, a través de l'actual Ateneu Enciclopèdic Popular. 

Fou fundador d'El Teatre Català i professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. President de l'AteneuEnciclopèdic Popular de Barcelona (AEP), fou secretari dels Estudis Universitaris per a Obrers (1933). Director del Teatre de Guerra de la Generalitat.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Fixà la residència a París (Illa de França), on fou president del Casal de Catalunya i on continuà escrivint i estrenant (Nit d'embruixament, 1950). Els anys seixanta del segle XX havia de guanyar-se la vida en una porteria, on el connectà l'artista Ramon Muns.  

El 1967 fou nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigració (FECEE), càrrec que exercí fins a la seva mort. 

És autor de les novel·les La tragèdia d'un pobre home (1924) i Una joventut (1925), del recull de versos Poemes (1930) i del llarg poema El comte l'Arnau (1972). També fou membre de la redacció de la Revista de Catalunya. 

Carrion va ésser un dels intel·lectuals de la seva època que va abraçar l'obrerisme i l'ateneisme, aquesta vinculació cap a la tasca de la cultura obrera fou el detonant de la seva marginació política durant els anys del noucentisme. Catalanista i obrerista no era una posició correcta pels seguidors de l'estètica catalanista burgesa promoguda per Eugeni d'Ors i els noucentistes. Ambrosi Carrion fou una de les persones que va dinamitzar l'Ateneu Enciclopèdic Popular, des dels anys vint del segle XX i formà part de les seves Juntes de Literatura i Belles Arts, Jove Atlàntida i Estudis Universitaris. Durant la República fou elegit president de l'AEP, des d'on va potenciar la campanya d'Estudis Universitaris per a Obrers i va realitzar un gran homenatge a l'actriu Margarida Xirgu.  

Carrion a nivell professional fou professor de l'Institutdel Teatre i va destacar en el camp universitari on, a més d'ésser professor de literatura i bibliotecari de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, va exercir diversos càrrecs polítics.  

Durant la guerra fou nomenat director general del Teatre de la Generalitat de Catalunya.  

Exiliat, concretament a París, es va fer de porter d'un edifici de la burgesia parisenca. N'era la porteria amb més llibres per metre quadrat de la capa de la terra.  

Des de París escrigué articles a les publicacions republicanes, llibertàries i catalanistes de l'exili.