dissabte, 28 de novembre del 2020

Salvador Gurucharri Ochoa

D'esquerra a dreta: Salvador Gurucharri Ochoa, Antonio Ros i Octavio Alberola Suriñach (Biarritz, 1962)

D'esquerra a dreta: Salvador Gurucharri Ochoa, Antonio Ros i Octavio Alberola Suriñach (Biarritz, 1962)


El 13 de maig de 2016 es va publicar: "El 13 de maig de 2014 mor a Girona l'anarquista, resistent antifranquista i historiador del moviment llibertari Salvador Gurucharri Ochoa. Havia nascut en 1936 a Barcelona, en plena guerra civil, durant un bombardeig de l'aviació italiana". Ara tenim més dades: Va néixer a Barcelona el 28 de novembre de 1936.   

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de novembre de 1936 neix a Barcelona, en plena guerra civil, durant un bombardeig de l'aviació italiana, l'anarquista, resistent antifranquista i historiador del moviment llibertari Salvador Gurucharri Ochoa. Fill dels militants llibertaris Félix Gurucharri Mendivill i Josefina Ochoa  

L'11 de setembre de 1963 va ser detingut a Perpinyà, juntament amb altres 20 companys d'arreu França, durant una gran agafada orquestrada per les autoritats franceses contra la FIJL arran de l'execució franquista en el garrot a Madrid dels joves llibertaris Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata, i va ser internat alguns mesos a la presó parisenca de Fresnes, juntament amb altres companys  

Va morir sobtadament el 13 de maig de 2014 al seu domicili de Girona, ciutat on residia amb la seva companya des de feia un temps. Encara, el matí del 1er de maig d'aquell any, dies abans de mori, havia participat junt amb la seva companya en la manifestació anticapitalista i llibertària que sortí de la Rambla de Girona, aplegat en el sector anarquista de la marxa, amb els companys Jordi Callol, Marcos Ruíz, Alain Rous o Miquel D. Piñero entre altres militants anarquistes del Nord-est de Catalunya 

Salvador Gurucharri Ochoa: El 28 de novembre de 1936 neix a Barcelona, en plena guerra civil, durant un bombardeig de l'aviació italiana, l'anarquista, resistent antifranquista i historiador del moviment llibertari Salvador Gurucharri Ochoa, conegut com Salva i que va fer servir diversos pseudònims (El Inglés, Johnny, Alfredo Ochoa, Marcos Dineiro, i algun altre). Fill dels militants llibertaris Félix Gurucharri Mendivill i Josefina Ochoa, passà la seva primera infància a Falces (Erriberriko Merindadea, Nafarroa, Euskal Herria), d'on era el seu pare.  

En 1947 marxà amb la seva mare i amb el seu germà Bernardo (conegut com a Peter), que també serà militant llibertari, a Londres (Anglaterra), on el seu pare s'havia refugiat una vegada acabada la Segona Guerra Mundial interimperialista. 

En 1956 entrà a formar part de la secció local londinenca de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Al costat de destacats militants llibertaris (Suceso Portales Casamar, Joaquín Delso de Miguel, Acracio Ruiz Gutiérrez, Agustín Roa Ventura i alguns d'altres), adquirí una sòlida formació política.  

En 1958 participà, amb Acracio Ruiz i Agustín Roa, en el comitè contra la deportació i pel reconeixement de l'estatut de refugiat polític del mariner Joaquín Pérez Sellés. A primers de gener d'aquell any conegué Octavio Alberola (Joventuts Llibertàries de Mèxic), que havia fet un viatge a la Península.   

Els dies 15 de juliol-20 d'agost de 1958 es celebrà la concentració jovenívol internacional, organitzada per la FIJL, d'aquell estiu, aquesta vegada en un ampli terreny amb arbres de l'Ajuntament de Morellàs i les Illes (Baix Vallespir, Vallespir), no gaire lluny de la frontera i ubicació que permetria anar de compres a El Portús (Albera, Baix Vallespir, Vallespir), depositant propaganda llibertària a zona espanyola de Los Límites, ja terme de la Jonquera (Albera, Alt Empordà), així com al municipi de Ceret (Baix Vallespir, Vallespir), com també anar a banyar a les platges de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló) i de Portvendres (Costa Vermella, Rosselló). Josep Peirats hi va fer una conferència sobre cultura i civilització. Hi feien partits de futbol els dissabtes, quan arribava militància de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) i de Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània). Una vegada finalitzat el Congrés Anarquista Internacional, reunit al Club Malatesta del Soho, a Londres, entre el 25 de juliol i l'1 d'agost de 1958, els germans Gurucharri anaren a la concentració jovenívol de les FIJL. També estigué en el Ple de Regionals i Nuclis de la CNT-AIT en l'Exili, que es celebrà a Tolosa de Llenguadoc, viatjant del Rosselló en tren, acompanyat per Antonio Cañete i Joaquim Delgado. Amb Delgado va tractar moltes coses i del que va veure que era un militant apassionat per la conspiració revolucionària, a l'estil carbonari, encara que no s'inicià en la Francmaçoneria fins a l'any 1960. Li revelà els contactes que tenia amb el company Quico Sabaté, tot manifestant que havia d'estar preparats per entrar a l'acció. També tractà amb Gurucharri de contrasenyes, consignes i mesures de seguretat.         

Després d'haver participat activament en el procés de reunificació confederal, engegat arran del Congrés de Llemotges (Llemosí, Occitània) de setembre de 1961, i de fer costat la creació de l'organització clandestina secreta de lluita antifranquista Defensa Interior (DI)/Consell Ibèric d'Alliberament (CIL), s'instal·là a l'hexàgon francès. Va ser nomenat secretari de la FIJL en la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en aquests anys participà en la campanya d'atemptats i d'accions portades a terme contra els interessos de l'Estat franquista a la Península i a diversos països europeus. 

Molt vinculat en temps de DI/CIL a Luís Andrés Edo i a Octavio Alberola Suriñach, l'11 de setembre de 1963 va ser detingut a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), juntament amb altres 20 companys d'arreu de l'hexàgon francès, durant una gran agafada orquestrada per les autoritats franceses contra la FIJL arran de l'execució franquista en el garrot a la presó de Carabanchel Alto, a Madrid (Marid, Castella la nova) del joves Joaquín Delgado Martínez i Francisco Granado Gata, i va ser internat alguns mesos a la presó parisenca de Fresnes (illa de França), juntament amb altres companys, com ara Antonio Ros Moreno, Vicente Martí Verdú i Agustín Sánchez Fuster.  

Després del seu alliberament, el febrer de 1964, i de la prohibició a la República francesa de la FIJL, en 1965 s'instal·là, amb Antonio Ros Moreno, a Brussel·les (Bèlgica) per organitzar-hi la Delegació Exterior de la FIJL, la qual jugà un paper molt important en la campanya que es desencadenà contra els interessos franquistes, especialment la protagonitzada, fins el 1968, pel «Grupo Primero de Mayo», del qual sembla que va ser tresorer. 

Al llibre de Salvador Gurucharri i Tomás Ibáñez, Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo (Editorial Virus, Barcelona, 2010, p. 168-169), es relata que Fernando Carballo, fill d'un anarcosindicalista afusellat pel franquisme, que va ser detingut per la policia franquista a Madrid l'11 d'agost de 1964 junt amb Stuart Christie (company que morí el dissabte 15 d'agost de 2020 d'un càncer de pulmó), que en 1962 a Tours (Indre-et-Loire, Centre-Val de Loire) militava en el grup de la FIJL que hi havia en aquella ciutat, animat per l'anarquista aragonès Juan Andrés, el qual demanà una reunió amb la Comissió de Relacions de les Joventuts Llibertàries. Hi va acudir Salvador Gurucharri. La majoria de membres d'aquest grup de la FIJL a Tours eren joves treballadors emigrats econòmics, a més de sis antics components del maquis de Valentín González d'agost de 1961 (Reconquista de la República Espanyola), entre ells Carballo, els quals estaven relativament polititzats. A més de dues reunions amplies, hi va haver una reunió reservada entre Andrés i Gurucharri amb aquest grup de joves que havia estat en el maquis de González en que es va tractar de diverses tàctiques de lluita contra el franquisme. Una part del grup defensà una intervenció armada a l'Interior, a partir de la seva experiència al Pirineu, mentre que Gurucharri explicà l'acord de 1961 de Defensa Interior (DI) per un Consell Ibèric d'Alliberament (CIL), costant molt de convèncer el grup de no repetir accions de maquis com la que havia promogut González el 8 d'agost de 1961, després del grup guerriller del MURLE, de Quico Sabaté i els altres anarquistes del mas Clarà, el gener de 1960. Finalment, s'acordà entre tots que Andrés coordinadora les activitats clandestines llibertàries. Després de la reunió, Carballo exposa a Andrés i Gurucharri que al marge del que decidís el grup, ell s'aniria a l'Interior, anant a Madrid on tenia uns amics i allà buscaria feina, doncs considerava que havia de militar a l'Interior. Es mantingueren en contacte. 

Durant els anys setanta es mantingué refugiat a Bèlgica, on fou gerent d'una llibreria i entre 1971 i 1975 participà amb el grup directiu de l'editorial parisenca La Hormiga. 

Després de la mort del dictador Francisco Franco, s'instal·là a Barcelona, on milità en la CNT-AIT. Amb la seva companya obrí la llibreria Los Artales, que esdevingué punt de tertúlies llibertàries, i també tingué una parada als encants dominicals de llibres del mercat de Sant Antoni de Barcelona. 

Arran dels conflictes interns confederal, s'adherí al sector «desfederat» (ara cenetista considerat oficial amb la seva adhesió a l'Associació Internacional dels Treballadors, AIT) de la CNT de Barcelona i entre 1996 i 1999 dirigí el seu òrgan d'expressió Solidaridad Obrera.  

L'any 1993 va participar en l'Exposició Internacional de l'Anarquisme, unes jornades cel·lebrades a les Cotxeres de Sants de Barcelona l'octubre del 1993 a les quals també van assistir-hi futurs editors i col·laboradors de Memòria Proletària del Nord-Est.  

Fou un dels promotors de la llibreria llibertària barcelonina La Rosa de Foc, on era habitual a les seves tertúlies dels dissabtes i a les presentacions de llibres. 

En 2004 publicà el llibre Bibliografía del anarquismo español (1869-1975). Anotaciones para una bibliografía razonada i en 2009 el seu testimoni va ser recollit en el documental de Valentí Figueres Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera. 

En 2011, amb Tomás Ibáñez Gracia, publicà Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo, obra que va ser traduïda al francès l'any següent. 

Trobem articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Boletín FELLA, Debate Libertario, Polémica i Solidaridad Obrera, entre d'altres. 

Salvador Gurucharri Ochoa va morir sobtadament el 13 de maig de 2014 al seu domicili de Girona (Gironès), ciutat on residia amb la seva companya des de feia un temps.  

Encara, el matí del 1er de maig d'aquell any, dies abans de morir, havia participat junt amb la seva companya en la manifestació anticapitalista i llibertària que sortí del Punt de Trobada de la Rambla de Girona, aplegat en el sector anarquista de la marxa, amb Jordi Callol (que li va parlar de les biografies en curs de Memòria Proletària del Nord-est), Joan Carles Gelaberto, Marcos Ruíz, Alain Rous o Miquel D. Piñero, entre altres militants anarquistes del Nord-est de Catalunya. 

Mira també:  

[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/05/in-memoriam-company-salva.html]  

[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/05/salvador-gurucharri-militant-llibertari.html] 

[http://historiadejuventudeslibertarias.blogspot.com.es/] 

[https://www.youtube.com/watch?v=NFDxOPR59JA]  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada