Salvador Atencia Correa

Salvador Atencia Correa (1971)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 d'octubre de 1910 neix a Màlaga l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Atencia Correa 

Militant de la CNT-AIT, replegat al Principat de Catalunya, on lliurà els darrers combats, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com el del Barcarès. Per poder sortir dels camps passà per una Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar mecànic al port de Brest, on aconseguí embarcar-se clandestinament en un vaixell de guerra francès amb el qual arribà a Casablanca  

Salvador Atencia Correa: L'11 d'octubre de 1910 neix a Màlaga (Málaga - Costa del Sol, Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Màlaga, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Atencia Correa --en algunes fonts el segon llinatge citat erròniament com Atienza--.  

Quan era molt jove començà a treballar en la Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis SA (CAMPSA) i ocupà en diferents ocasions càrrecs de responsabilitat en el Sindicat de la Indústria Petrolera de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

El 23 de setembre de 1933 fou un dels fundadors de l'Ateneu Cultural Llibertari «Luz» de la barriada de La Libertad, també coneguda com barri d'Huelín, de Màlaga, del qual va ser nomenat vocal.  

En 1936 fou membre dels quadres de defensa confederal de Màlaga.  

Quan la Guerra Civil efectuà diferents missions orgàniques les ciutat de València (l'Horta de València, País Valencià), Cartagena (Campo de Cartagena, Múrcia) i altres del llevant peninsular i participà en els combats del front de Teruel (Terol, Aragó) en una unitat de Transmissions.  

Replegat al Principat de Catalunya, on lliurà els darrers combats, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com el del Barcarès (Costa Salanquesa, Vall de l'Aglí, la Salanca, Rosselló). Per poder sortir dels camps posteriorment passà per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina com a mecànic al port de Brest (Finisterre, Bretanya), on aconseguí embarcar-se clandestinament en un vaixell de guerra francès amb el qual arribà a Casablanca (en àrab, الدار البيضاء, ad-Dār al-Bayḍāʾ) al Marroc (en àrab: المغرب, al-Maḡrib, i en amazic: Amarruk / Murakuc).  

Detingut immediatament, va ser internat al camp de concentració de Bouarfa (Figuig, Marroc), on formà part del Comitè de la CNT del camp.  

Després del desembarcament aliat al nord d'Àfrica, fou membre de Comitè Permanent de la Federació Local de CNT i de les Joventuts Llibertàries de Casablanca.  

En 1965 emigrà a Bèlgica i visqué al barri de Bressoux de Lieja (Valònia).  

Va ser nomenat secretari d'administració de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Lieja  

Salvador Atencia Correa va morir a finals de gener de 1973 a Lieja i fou inhumat l'1 de febrer al cementiri d'aquesta ciutat.