Prop de 200 persones van assistir, ahir, a la cerimònia que es va fer a La Torín
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 11/10/2020.- Llegim al diari El Punt Avui: "De ben segur que en Gabi [Alcalde], discret i poc disposat al protagonisme, se sentiria incòmode en sentir aquests elogis, però els acceptaria sense acritud i exhibint el seu ampli somriure." Amb aquestes paraules va acabar el discurs Miquel Molist, catedràtic de prehistòria i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però, sobretot, molt amic de l'historiador Gabi Alcalde (Olot, 1958-2019), a qui, ahir, es va retre un sentit homenatge a la sala La Torín de la població.
Prop de 200 persones, entre familiars, amics i representants del món acadèmic, cultural i polític, van assistir, ahir al migdia, seguint les mesures de seguretat per la pandèmia de covid-19, l'homenatge que va començar amb la projecció d'una imatge d'ell amb la frase "Gabriel Alcalde, la força del somriure". A causa de les restriccions d'aforament per la pandèmia de covid-19, moltes persones van haver de seguir la cerimònia de manera telemàtica a casa seva.
El parlament de Molist va estar dividit en quatre apartats, cadascun dedicat a una de les facetes en què va destacar Alcalde: l'arqueòleg,; Gabi i el Museu d'Olot, el geganter i la persona socialment compromesa. Llicenciat per la UAB en Filosofia i Lletres, en la secció d'Història i Geografia, es va recordar que Alcalde va ser un dels primers investigadors a desenvolupar l'especialitat de la microfauna dins de l'àmbit de la prehistòria. Més tard, es va interessar per la museologia (va obtenir el doctorat en Història per la Universitat de Girona (UdG) amb una tesi centrada en la museologia) fins a convertir-se en el primer director del Museu Comarcal de la Garrotxa. Posteriorment, va dirigir l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Com a geganter, es va ressaltar l'impuls que va donar a la faràndula olotina en la dècada dels vuitanta.
El fet que fos un dels primers objectors de consciència d'Olot i la militància en la CNT Olot van servir per reivindicar el seu compromís social.
La projecció de fotos d'ell i l'audició de cançons que eren del seu grat es van anar intercalant entre els apartats del discurs. I un dels moments més emotius va ser la interpretació de quatre cançons de taverna per part d'alguns músics juntament amb amics amb qui havia compartit aquesta afició.
L'acte es va cloure amb la projecció d'un poema fet per la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada