dimarts, 29 de setembre del 2020

Ramona Viver Tudó

Necrològica de Ramona Viver Tudó apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 9 de febrer de 1993

Necrològica de Ramona Viver Tudó apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 9 de febrer de 1993



El 29 de desembre de 2015 es va publicar que el 29 de desembre de 1992 havia mort a Tolosa de Llenguadoc l'anarquista i anarcosindicalista Ramona Viver Tudó i que havia nascut cap el 1908 a Maella (Matarranya). Ara tenim la data de naixement exacta: el 29 de setembre de 1908 neix a Maella. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de setembre de 1908 neix a Maella (Matarranya) l'anarquista i anarcosindicalista Ramona Viver Tudó 

El setembre de 1952 passà en difícils condicions a la frontera amb els dos fills menors fins arribar a Sant Llorenç de Cerdans després de dos dies de marxa a peu emboscats per muntanyes. Una vegada a l'Exili milità en la CNT-AIT i en la SIA a Tolosa de Llenguadoc 

Ramona Viver Tudó: El 29 de setembre de 1908 neix a Maella (Matarranya, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Ramona Viver Tudó. Quan tenia quatre anys la seva família s'establí a Barcelona. 

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en 1939 quedà vídua de guerra --el seu company, enquadrat en la «Columna Roja i Negra», fou abatut al front de Terol-- amb un fill de sis anys.  

A partir de 1940 es dedicà, amb una germana, a vendre i distribuir carbó a Barcelona.  

Més tard explotà pel seu compte una mina de carbó abandonada al Pirineu català. En aquesta mina, durant els anys quaranta, camuflà opositors clandestins al franquisme i insubmisos al servei militar obligatori espanyol. 

El 17 de desembre de 1947 va ser detinguda per la Brigada Político-Social i acusada pel seu cap Eduardo Quintela Bóveda de mantenir a casa seva, en una carboneria del carrer Bruc núm. 78 de Barcelona, el Comitè Regional i la Federació Local de la CNT en la clandestinitat. Jutjada, va ser condemnada a tres anys de presó que purgà a la presó madrilenya de Las Ventas. Hagué de deixar el seu fill d'un any i mig, una filla de tres i el fill major de 14 anys amb la seva família. 

Un cop lliure, el setembre de 1952 passà en difícils condicions a la frontera amb els dos fills menors fins arribar a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) després de dos dies de marxa a peu emboscats per muntanyes.  

Una vegada a l'Exili milità en la CNT-AIT i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), juntament amb el seu nou company Joaquín Raluy Sanmartín, anarquista fugitiu d'una presó franquista i destacat membre de SIA. 

Durant el franquisme tardà el domicili a Tolosa de Llenguadoc de Ramona i Joaquin fou el refugi de joves militants anarquistes dels Països Catalans que arribaven a la ciutat per mitjà de la xarxa d'evasió del moviment llibertari, des de Barcelona. Fou el cas del militant empordanès Miquel-Dídac Piñero, que residí a casa seva entre finals d'abril i primers de juliol de 1974 fins que la CNT-AIT va poder arreglar a París (Illa de França) la seva situació legal a l'Estat francès amb la carta de refugiat polític, avalat pel Secretariat Intercontinental i el destacat militant empordanès exiliat Panxo Isgleas que signà la documentació del francès Ministeri d'Interior. 

Ramona Viver Tudó va morir el 29 de desembre de 1992 a Tolosa de Llenguadoc i fou inhumada civilment dos dies després al cementiri de Puègbonieu (Alta Garona, Occitània).  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada