Columna expedicionària, amb milicians del "Batalló Isaac Puente", a Villareal (juliol de 1936)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 29 de setembre de 1915 neix a Barakaldo (Gran Bilbo) l'activista anarquista i anarcosindicalista Cándio Armesto Sanz
Enfonsat el front al Principat de Catalunya, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Cándido Armesto Sanz: El 29 de setembre de 1915 neix a Barakaldo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) l'activista anarquista i anarcosindicalista Cándio Armesto Sanz.
Per influència del seu germà Eusebio, en 1931 s'afilià en el Sindicat del Ferro i en el Sindicat d'Oficis Varis de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Amb Eusebio, formà part del grup de defensa confederal «Los Trece».
Durant els anys republicans ocupà càrrecs en diversos comitès cenetistes a la comarca del Gran Bilbo.
Com a militant d'acció, fou detingut en diverses ocasions, entre altres el gener de 1933 i durant els fets d'octubre de 1934, quan aixecà, amb Gregorio Larrea i Antonio Teresa, l'única barricada a Bilbo.
Quan esclatà la guerra, el juliol de 1936 intervingué en la creació del llibertari «Batalló Isaac Puente», que comandà Teresa, i del qual fou capità.
Quan Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) caigué a mans feixistes, va combatre a Astúries i després al Principat de Catalunya.
A començaments de 1938 s'integrà en la 153 Brigada --antiga Columna Terra i Llibertat-- com a capità de l'Estat Major.
Arran de l'ofensiva d'Aragó, fou detingut pels militars stalinistes com altres quadres de la brigada i se salvà del processament gràcies a l'enfonsament del front català.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Després exercí diverses professions, enrolant-se ben aviat en grups clandestins relacionats amb la Resistència antinazi, alhora que intervingué en la reorganització de la CNT exiliada com a membre del Comitè Regional clandestí de l'Alt Garona i del Comitè Nacional encapçalat per Francisco Carreño com a secretari general a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista i amb l'escissió del Moviment Llibertari Espanyol en 1945 s'enquadrà amb el sector col·laboracionista amb el Govern de la República Espanyola en l'Exili, exercint com a secretari polític del primer Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.
Entre finals de 1944 i 1948 participà directament en importants tasques relacionades amb la cenetista Regional Nord. El desembre de 1944 havia representà la CNT basca, amb Félix Likiniano, en el Bloc Nacional Basc. El 17 de març de 1945 havia signat, amb Likiniano, l'acta de naixement del Pacte de Baiona.
El maig d'aquell any havia format part de la cenetista Comissió de Relacions Basca que preparava l'escissió de la CNT-AIT exiliada de París (Illa de França) i fou nomenat membre del Comitè Regional basc i el 27 d'octubre de 1945 signà pel Comitè Regional del Nord el manifest orgànicament rupturista Con España o contra España, que suposava la defensa de preeminència de la CNT de l'Interior sobre la CNT-AIT en l'Exili. El novembre del mateix any assistí al Ple Regional de Baiona (Lapurdi, Pyrénées-Atlantiques, Nova Aquitània, Euskal Herria).
El juny de 1946 assistí a la Plenària Regional pel Subcomitè Nacional i el novembre d'aquell any a Baiona al Ple Regional del Nord, que demana l'entrada en el Govern d'Euzkadi i on fou nomenat delegat al Subcomitè Nacional.
El desembre de 1946 signa a Tolosa de Llenguadoc en un Ple del Subcomitè Nacional el dictamen sobre un pacte amb la Unió General de Treballadors (UGT adjunta al Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE, enfront la UGT escindida i controlada pel Partit Comunista d'Espanya, PCE).
En 1946 col·laborà en la revista Exilio, del llogarret d'Aynes.
En 1947 vivia a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i era vicesecretari del nucli del Subcomitè Nacional a la ciutat.
En 23 de gener de 1948, amb Horacio Martínez Prieto i altres anarquistes coneguts, signa el manifest Pro Partido Libertario dins d'una declaració política dirigida als presos en l'Espanya franquista.
Entre 1948 i 1952 assistí a diverses reunions del Consell Consultiu Basc.
En 1952, quan la CNT fou il·legalitzada per l'Estat francès, fou el contacte orgànic a Bordèu.
Més tard emigrà a Amèrica. En 1986 vivia a Caracas (Veneçuela).
Desconeixem el dia, any i lloc de la seva defunció en cas de no ser centenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada