Edoardo Angeli

Edoardo Angeli als anys trenta

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de setembre de 1903 neix a Mercato Saraceno (Forlì-Cesena, Emília-Romanya) l'anarquista Edoardo Angeli 

A començaments de la Guerra Civil va passar la frontera del Pirineu Oriental i va estar a Catalunya i a Madrid, però no participà en els combats pel seu antimilitarisme.  

El maig de 1937, pressionat pels seus companys, retornà a Occitània força desencantat passant pel Pirineu Oriental. 

Edoardo Angeli: El 29 de setembre de 1903 neix a Mercato Saraceno (Forlì-Cesena, Emília-Romanya) l'anarquista Edoardo Angeli, també conegut com Dino Angeli i Poupon.  

A partir de 1917 començà a militar en el moviment llibertari i en aquesta època es guanyava la vida com a pagès.  

Després de la Gran Guerra, participà en totes les lluites socials d'aquells anys.  

Amb l'arribada del feixisme, en 1923, s'exilià amb tota la seva família, a Suïssa.  

El 8 de desembre de 1924 entrà a treballar a la fàbrica Peugeot de Montbelliard (Doubs, Bourgogne-Franche-Comté, Arpitània).  

En 1926 s'instal·là a París (Illa de França) on restà fins al juny de 1932.  

Aquest mateix any, després d'una estada a Basilea (Basel-Landschaft, Suïssa), es traslladà a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).  

El gener de 1933 va ser detingut a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) amb altres companys antifeixistes per haver assistit a una reunió considerada subversiva.  

En 1934 participà amb altres llibertaris italians (Gino Balestri, Cesare Fietta, Horatio Del Condi, Emilio Predieri, Celso Persici, Pio Turroni, Virgilio Fabrucci, Giulio Bacconi i alguns altres) en l'organització d'una cooperativa d'obrers de la construcció a Marselha la qual permeté la col·locació de nombrosos companys. Després milità al barri de la Belle-de-Mai en el Grup Comunista Anarquista de la Federació Anarquista del Sud-Est, juntament amb Giulio Bacconi, Celso Persici i altres.  

Durant els seus nombrosos viatges a Bèlgica conegué Armida Marchetini, que esdevindrà la seva companya.  

El juliol de 1935 entrà a formar part del Comitè de Coordinació de Marselha contra la guerra d'Abissínia i amb altres companys italians participà en aquesta ciutat en la manifestació del Primer de Maig de 1936 rere la bandera negra.  

A començaments de la Guerra Civil va passar la frontera del Pirineu Oriental i va estar a Catalunya i a Madrid (Madrid, Castella la Nova), però no participà en els combats pel seu antimilitarisme.  

El maig de 1937, pressionat pels seus companys, retornà a Occitània força desencantat passant pel Pirineu Oriental.  

Va fer feina en una fàbrica de ciment que tenia una sucursal a Algèria  (الجزائر, al-Jazàïr) i poc després amb la seva companya s'instal·là a Orà (وهران,, wilaya d'Orà, Algèria).  

En aquesta època el seu nom figurava en una llista d'«activitats terroristes» de les forces de seguretat franceses.  

En acabar la guerra d'Espanya, participà en la xarxa d'evasió dels refugiats que fugien del franquisme cap a Algèria i per la qual cosa va ser detingut el 19 de juliol de 1939 amb Celso Persici i Edmond Lelli i no fou alliberat fins a dos mesos després.  

Després del termini de les hostilitats en 1940 i de la instal·lació a Orà de la Comissió Italiana d'Armistici, passà clandestinament, amb Celso Persici i Edmond Lelli, al Marroc (المغرب, al-Maḡrib,) on va ser acollit per altres companys italians vivint sota falses identitats de nacionalitat espanyola.  

El setembre de 1943, arran del desembarcament aliat al nord d'Àfrica, retornà a Orà.  

Amb l'Alliberament participà en les activitats del grup «Libre Examen», amb els companys Jean Ferri, José Giner i Fernando Mateo, entre d'altres, alhora que publicà entre 1944 i1945 a Orà el butlletí trilingüe (castellà, francès i italià) Libre Examen. 

En 1962, quan la independència d'Algèria, Angeli i Marchetini retornaren a Marselha, on la parella participà en les activitats del Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA).  

Durant un dels seus habituals viatges a Itàlia Edoardo Angeli va ser portat d'urgència a l'Hospital de Sant'Orsola de Bologna (Città metropolitana di Bologna, Emília-Romanya) on morí el 30 d'octubre de 1985.