Necrològica d'Ángel Galindo Urrea apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de maig de 1987
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 15 de setembre de 1902 neix a Vallobar (Cinca Baixa) l'anarcosindicalista Ángel Galindo Urrea
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Ángel Galindo Urrea: El 15 de setembre de 1902 neix a Vallobar (Cinca Baixa, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Ángel Galindo Urrea. El seu pare es deia Ángel Galindo Lorte i la seva mare, María Urrea Tarouchel.
En 1929 s'instal·là a Esplucs (Llitera, Osca, Aragó), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i es casà amb Pilar Ibáñez.
Durant la Guerra Civil participà amb tota la seva família en la col·lectivitat agrícola d'Esplucs.
L'agost de 1937, quan la repressió republicana burgesa amb la força armada stalinista contra les col·lectivitats, va ser detingut per tropes de la 27 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i empresonat a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Saragossa, Aragó) i a Balbastro (Somontano de Balbastro, Osca, Aragó). Finalment, alliberat se'n anà al Principat de Catalunya fins al darrer moment de la Retirada
republicana de febrer de 1939 quan, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
A partir de 1940 tingué problemes amb la guerra i la persecució alemanya.
A partir de l'estiu de 1944 reorganitzà la CNT a Aush (Gers, Gascunya, Occitània) i fou un dels fundadors de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.
Ángel Galindo Urrea va morir el 2 de gener de 1987 a la Llar d'Avis de La Ribère d'Aush (Gers, Gascunya, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada