dimarts, 15 de setembre de 2020

Tintino Persio Rasi

Tintino Rasi (1927)

Tintino Rasi (1927)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de setembre de 1893 neix a Arcole (Verona) el poeta futurista i propagandista anarquista Tintino Persio Rasi 

Durant la primavera de 1937 passà la frontera del Pirineu Oriental i arribà a Barcelona on amb s'enrolà en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso», amb Carlo Rosselli, ben igual que altres companys anarquistes italians, com Ferruccio Tantini, Antonio Calamassi, Pietro Morin, Giovanni Fontana, Carlo Cocco, Antonio Calamassi, Armando Malaguti, Leonida Mastrodicasa, Azelio Bucchioni, Settimo Guerrieri, Arrigo Catani i Natale Matteucci. Lluità durant uns mesos contra les tropes franquistes 

Tintino Persio Rasi: El 15 de setembre de 1893 neix a Arcole (Verona, Vèneto) el poeta futurista i propagandista anarquista Tintino Persio Rasi, també conegut sota diversos pseudònims, com ara Aurora d'Arcola, Gold O'Bay, Carlo Carli o Tatiano.  

Després de realitzar els estudis elementals, entrà a treballar a correus i, encara molt jove, començà a militar en el moviment anarquista i en la fracció esquerrana i llibertària del moviment futurista, amb Leda Rafanelli, Gianna Manzini, Mario Carli, Dante Carnesecchi i Giovanni Governato, entre d'altres.  

En 1914 fou destinat de carter a Gènova (Rivëa de Levante, Liguria), alhora que la policia el fitxà com a «anarquista convenientment vigilat».  

Participà activament en les activitats del moviment llibertari, prenent la paraula en reunions i col·laborant en la premsa llibertària, especialment en Il Libertario.  

En 1917 fou traslladat a Igrésias (Carbònia-Igrèsias, Sardenya), on continuà la militància.  

Instal·lat a la ciutat portuària de Casteddu (Cagliari, Sardenya), va col·laborar, sota el pseudònim Aurora d'Arcola, en el periòdic socialista Il Risveglio dell'Isola i esdevingué membre de la comissió executiva de la Cambra del Treball local.  

El gener de 1918 un informe policíac cita que, amb Alberto Silicani, intentà constituir un grup anarquista.  

Cridat a files, fou llicenciat el novembre de 1918.  

El març de 1919 tornà a Arcole i durant tot el període del «Biennio Rosso» (Bienni Roig) participà en les lluites obreres i en l'organització de nombroses reunions i conferències.  

El juny de 1919 a Santo Stefano Magra (Rivëa de Levante, La Spezia, Ligúria), durant una d'aquestes conferències, un carrabiner caigué mort i un altre fou ferit de gravetat. Denunciat com a responsable dels fets, decidí fugir cap a l'estranger.  

El juny de 1920 retornà i, finalment, fou absolt d'aquesta acusació.  

Durant les anys següents, s'establí a Grosseto (Grosseto, Toscana), a Pisa (Pisa, Toscana) i a Milà (Metropolitana de Milà, Llombardia), sempre continuant amb la seva militància.  

En 1921, a La Spezia (Rivëa de Levante, Ligúria), juntament amb Renzo Ferrari (Renzo Novatore) i Giovanni Battista Governato, redactà la revista anarcoindividualista d'art i de pensament futuristes Vertice, i l'any següent a Pisa, amb Renato Siglich (Souvarine), la revista Anarchismo.  

A partir de 1922 residí a Clivio (Varese, Llombardia) i es dedicà a la distribució del periòdic de l'escola racionalista local.  

Sempre estretament vigilat, a començaments de 1923 la policia li perd el rastre, i aprofità per emigrar d'antuvi a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i després a la regió de l'Illa de França.  

A París (Illa de França) dirigí nombroses publicacions dels exiliats llibertaris italians, com ara La Rivendicazione (1923-1925), el gerent de la qual fou Émile Louis Soustelle; La Nostra Polemicha (1925), on polemitzà durament amb els companys enquadrats en la Legió garibaldina de Riccioni Garibaldi --que després se sabrà que era un infiltrat de la policia italiana--; La Quale (1926) o Veglia.  

En aquests anys va fer feina a la impremta «La Fraternelle» de Sébastien Faure.  

També fou redactor de la secció italiana de la publicació parisenca La Revue Internationale Anarchiste (1924-1925), amb Ugo Fedeli i Virgilio Gozzoli, i, amb els mateixos, de La Tempra (1915-1926).  

Sota el pseudònim Gold O'Bay, col·laborà en el periòdic londinenc Il Comento, on reclamà «el dret a defensar-se i a matar feixistes».  

Segons un informe de la policia política italiana, en 1927 va establir contacte amb el grup de l'il·legalista anarquista Sante Pollastro (o Pollastri) i s'hauria encarregat de recaptar els productes dels robatoris.  

En 1928 participà en una polèmica amb Nino Napolitano, que havia acusat Renato Siglich de ser un confident de la policia francesa, mentre que aquest últim acusà Napolitano d'haver malversat 200.000 francs remesos a Rasi pel grup de Pollastro per fer propaganda.  

A començaments dels anys trenta del segle XX s'establí a Suïssa, on, sota el pseudònim Tatiano, col·laborà en L'Adunata dei Refrattari.  

En 1935 actuà a Saint-Michel-sur-Orge (Essonne, Illa de França).  

Entre el 20 i el 21 de juny de 1936 a París participà en la Conferència Internacional pel Dret d'Asil, on assistiren, entre d'altres, Sébastien Faure, Camillo Berneri, Onofrio Gilioli, Umberto Marzocchi i Leonida Mastrodicasa.  

Des del començament de la Guerra Civil de juliol de 1936, formà part del parisenc Comitè d'Ajuda a Espanya.  

Durant la primavera de 1937 passà la frontera del Pirineu Oriental i arribà a Barcelona on amb s'enrolà en la Secció Italiana de la Columna «Ascaso», amb Carlo Rosselli, ben igual que altres companys anarquistes italians, com Ferruccio Tantini, Antonio Calamassi, Pietro Morin, Giovanni Fontana, Carlo Cocco, Antonio Calamassi, Armando Malaguti, Leonida Mastrodicasa, Azelio Bucchioni, Settimo Guerrieri, Arrigo Catani i Natale Matteucci. Lluità durant uns mesos contra les tropes franquistes. 

Tornant a l'Illa de França, com que estava constantment vigilat per agents de la policia feixista italiana a l'hexàgon francès i sovint era detingut per les autoritats franceses, decidí en 1938 emigrar als Estats Units i s'instal·là a Filadèlfia (Pennsilvània, EUA).  

Als EUA col·laborà durant els anys bèl·lics, sota el pseudònim Carlo Carli, en la revista antifeixista Chanteclair, editada a Nova York (Nova York EUA) entre 1942 i 1945, on també col·laborava Virgilio Gozzoli, i on defensà el suport dels aliats en la guerra contra el feixisme.  

La seva companya fou Ave Fossati, amb qui tingué una única filla, Superna Rasi (1923-1980), també militant anarquista.  

Tintino Rasi va morir el 8 de juliol de 1963 a Filadèlfia.

Cap comentari:

Publica un comentari