dimarts, 15 de setembre de 2020

Amadeu Sinca Vendrell

Amadeu Sinca Vendrell

Amadeu Sinca Vendrell


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de setembre de 1910 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Amadeu Sinca Vendrell 

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el de Sètfonts (Occitània), i posteriorment enrolat, amb Juan de Diego Herranz, en la 103 Companyia de Treballadors Estrangers, de la qual fou capità, per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot» a la zona fronterera francobelga (Cambrai i Mons) 

El 20 de maig de 1940 va ser fet presoner a Amiens pels alemanys i passà pels camps nazis de Mauthausen i Gusen, fins que arribaren els soldats nord-americans el 5 de maig de 1945  

Amadeu Sinca Vendrell: El 15 de setembre de 1910 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Amadeu Sinca Vendrell --el seu primer llinatge a vegades citat Cinca o Sina--.  

Es diplomà en comptabilitat i peritatge mercantil a la Universitat de Barcelona i amb 17 anys es posà a fer feina i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936 marxà amb la «Columna Durruti» al front d'Aragó i amb la militarització de les milícies fou capità tresorer pagador de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») i cap de l'estat major de la 120 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a diversos camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, entre ells el de Sètfonts (Tarn e Garona, Occitània), i posteriorment enrolat, amb Juan de Diego Herranz, en la 103 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), de la qual fou capità, per a treballar a les fortificacions de la «Línia Maginot» a la zona fronterera francobelga (Cambrai i Mons).  

El 20 de maig de 1940 va ser fet presoner a Amiens (Somme, Picardia, Hauts-de-France) per les tropes alemanyes i, després de passar per tres camps de triatge (els Kriegsgefangenen-Mannschafts-Stammlager (Stalag) de Trier, Nuremberg i Moosburg), portat l'agost a peu al camp de concentració nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) i el 24 de gener de 1941 al camp secundari de Gusen, amb la matrícula 46.65.  

El 5 de maig de 1945 el camp va ser alliberat per les tropes aliades i va ser portat a París (Illa de França).  

Una vegada recuperat de l'internament, s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on fou secretari de l'Ateneu Espanyol i de la Secció Local de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), i secretari del Comitè Nacional de l'Agrupació Militar de la República Espanyola (AMERE).  

Va ser un dels primers en relatar la deportació dels espanyols als camps de concentració nazis i en 1945 publicà Lo que Dante no pudo imaginar. Mauthausen-Gusen (1940-1945), reeditat a Barcelona en 1980.  

En 1948 tingué un fill, Richard.  

Des de la seva creació en 1980, fou membre de l'«Amicale de la 26 Divisió», de la qual va ser nomenat tresorer, i col·laborà en el seu òrgan Boletín Amicale 26 División.  

En 1985 publicà Mis veinte artículos.  

Amadeu Sinca Vendrell va morir el 13 de febrer de 1989 a Tolosa Llenguadoc.  


Cap comentari:

Publica un comentari