Francesc Berga Orcal

Necrològica de Francesc Berga Orcal apareguda en el periòdic parisenc Frente Libertario de novembre de 1976

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 d'agost de 1907 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Francesc Berga Orcal 

En el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat als camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, primer a la platja d'Argelers de la Marenda i després traslladat al camp Bram, de qual sortí integrat en les Companyies de Treballadors Espanyols, de les quals desertà però fou capturat i retornà de bell nou al de Bram, d'on aconseguí fugir. Prop d'aquest camp hi havia l'estació ferroviària de Castèlnòu d'Arri des la que les autoritats franceses reenviaven molts refugiats a l'Espanya franquista 

Francesc Berga Orcal: El 6 d'agost de 1907 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Francesc Berga Orcal. El seu pare es deia Pascual Berga i la seva mare, Pilar Orcal.  

Forner de professió, quan la revolució col·lectivista autogestionària participà en la col·lectivització del ram, especialment en el circuit de distribució del pa, formant part de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Després marxà al front per lluitar contra el feixisme, on fou ferit a la mà esquerra.  

En el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat als camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, primer a la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i després traslladat al camp Bram (Auda, Occitània), de qual sortí integrat en les Companyies de Treballadors Espanyols (CTE), de les qual desertà però fou capturat i retornà de bell nou al de Bram, del qual aconseguí fugir. Prop d'aquest camp hi havia l'estació ferroviària de Castèlnòu d'Arri (Auda, Occitània) des la que les autoritats franceses reenviaven molts refugiats a l'Espanya franquista.   

Durant l'Ocupació alemanya va ser requerit pel Servei de Treball Obligatori (STO), però aconseguí escapar gràcies a la complicitat d'alguns gendarmes.  

Després de la Segona Guerra Mundial, treballà en la construcció a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), militant en la Federació Local de la CNT en l'Exili, i després en les grans obres construcció de pantans de L'Aigle (Orne, Normandia) i de Bòrt (Corresa, Nova Aquitània, Occitània), militant en les seves Federacions Locals cenetistes.  

Víctima d'un greu accident de treball en les obres del pantà de Bòrt, decidí, després de guarir-se, retornar a el Principat de Catalunya, amb la seva companya, Gabriela Berruezo Silvente.  

Francesc Berga Orcal va morir el 19 d'agost de 1976 al seu domicili de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord) i va ser inhumat al cementiri de Montjuïc en un acte laic en que hi participà militància anarcosindicalista, en aquell moment dels inicis de la denominada Transició, segons informà el novembre d'aquell any el periòdic Frente Libertario, editat a París (Illa de França).